De quina manera la filosofia pot curar el món?

Els filòsofs antics van concebre la filosofia com a cura animae i cura mundi, és a dir, com a cura de l'ànima i cura del món. Massa sovint s'identifica amb un saber anacrònic i senzillament ornamental que no pot aportar res al nostre món, però aquesta percepció de la filosofia és completament equivocada. Plató va concebre el filòsof com a metge de l'ànima i Karl Marx exhortava els filòsofs a transformar el món. La filosofia no és una praxi, però té la capacitat d'endreçar el món i proposar un horitzó de vida, ens dóna les claus per distingir el que és essencial del que és accidental i arguments per combatre ideologies que lesionen greument la nostra convivència.

I la nostra ànima?

La filosofia és terapèutica en la mesura en què ofereix un sentit, un gran relat, una raó per la qual valgui la pena viure. Ens dóna claus per ordenar el caos quotidià i orientar-nos en l'existència i, finalment, ens ofereix eines per comprendre el fons passional de l'ésser humà, aquell secret univers de passions que flueixen dins nostre, per examinar allò que ens mou i ens commou i per administrar correctament allò que sentim sense ferir ningú.

A quins filòsofs et refereixes a les teves classes?

Em refereixo a autors clàssics com Plató, Sèneca, Marc Aureli, Ciceró, però també a filòsofs contemporanis com Arthur Schopenhauer, Kierkegaard, Nietzsche.

Quina de les teves publicacions podem llegir per conèixer més sobre aquest tema?

El meu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia de Doctors, presentat el 4 de desembre del 2014 i titulat La filosofia com a cura de l'ànima i cura del món és la publicació que reflecteix més genuïnament els continguts d'aquest curs que imparteixo en l'ISCREB.