Davant meu

Silenci

Davant meu m’he trobat la Creu de Lampedusa. Poc em pensava avui que tindria aquest privilegi de poder convertir-la en contemplació. La creu que es va construir amb uns taulons d’una barcassa que va naufragar davant l’illa italiana al 2013.

Emoció i recolliment

Això és el que he sentit.

Respecte

És el que m’ha envaït mentre m’hi aproximava tremolosa, amb la mateixa reverència que ho faig cada divendres sant.

Pregària interior

Sense paraules. En actitud contemplativa, sentint la meva fragilitat, la dels altres.

Dolor i vergonya

Sofriment davant la mort de tants que hem oblidat, sense rostre, sense nom. Incomprensió i vergonya davant la indiferència del món, potser també la meva.

Esperança

Llum, camí vers l’esperança del Jesús ressuscitat que acollirem ple de vida a la Pasqua. En aquest recorregut de creu més que mai fem, com ens demana el papa Francesc: "Que travessies d'"esperança no siguin mai més travessies de mort". 

Avui davant meu m'he trobat amb tota la humanitat.