Màster

Joaquim Fernández 'Una trobada profunda, un diàleg sincer amb l'altre'

Lucia Montobbio

L'Acadèmia Europea de les Religions és una iniciativa d'investigació sostinguda pel Parlament Europeu des de la que s'ofereix una plataforma d'intercanvi entre diferents membres d'acadèmies, grups científics, institucions, universitats, departaments que estudien les religions. Parlem amb Joaquim Fernández, ex alumne nostre que ha participat a l’edició 2019 representant a l’Iscreb.

Joaquim, què penses sobre aquesta iniciativa?

Qualsevol iniciativa que estimuli l'encontre entre persones de la mateixa o diferent religió la considero molt positiva. Sempre he pensat que si et presentes a aquestes jornades per conèixer als altres només per conèixer-los, llavors millor quedar-se a casa i centrar-se en un mateix. Parlo d’una trobada profunda, un diàleg sincer amb l’altre.

Aquest any has participat representant a l'Iscreb, has anat a Bolonya acompanyat d'un dels nostres professors, Joan Hernández, i l'ex director Antoni Matabosch. Què hi heu exposat?

En Joan Hernández ha participat amb una ponència al voltant de la Religió, emocions i valors, panell que ha compartit amb altres companys de l'Observatori Blanquerna, la Universitat de Barcelona la Universitat de Coimbria, la Universitat Catòlica de Portugal, i el SULSIT. Joan Hernández ha parlat, en concret, sobre la Religió i l'amor envers els altres.

La meva participació ha estat un contrapunt de la presentació del llibre Many, yet one, i he parlat de la múltiple pertinença religiosa, què és, què implica (identitatàriament, teològicament i pastoralment), i quina pot ser la seva contribució a la societat.

Heu assistit a alguna altra exposició com a oients?

Hem assistit a una presentació sobre els programes d'ensenyament universitari, de com es troben el fet interreligiós a les seves aules. El panell tenia l'objectiu de reflexionar sobre el contingut i la coherència d'aquesta realitat emergent i interdisciplinària. Hi veuen la necessitat de mobilitzar de manera prioritària determinats aspectes de disciplines teològiques cristianes, jueves i musulmanes. Tot això ha estat coordinat pel professor Francis Messner, de la Univestitat d'Strasbourg.

En el programa es pot veure que es parla de religió, però també de la interacció que aquesta ciència té amb les altres, posem per cas l'art, la història, la filosofia. ¿Quines perspectives has pogut observar durant aquests tres dies?

La pluralitat de perspectives és necessària. No tothom té els mateixos interessos, i el fet interreligiós toca totes les esferes. Com bé dius, al programa, es pot observar com hi ha xerrades relacionades amb la ètica, la política, la sociologia, el periodisme, la fenomenologia, la lingüística, l’epistemologia, la justícia, la psicologia...etc.

Tinc entès que aquestes jornades hi van persones de gairebé tots els països Europeus. Hi estan convocades més de 400 entitats.

No m'he fixat en les entitats, he preferit fixar-me en les persones. Tanmateix, sí, hi ha molts països europeus representats. He pogut escoltar a francesos, anglesos, alemanys, portuguesos, romanesos...

Com veuries estendre més la xarxa a altres continents?

Ho veuria molt positivament, tot i que seria, a nivell organitzatiu un gran repte. Com més plural sigui, millor. Les diferències no es limiten al fet religiós, les cultures i les realitats de cada país, continent, són crucials.

Suposo que hi haurà una barreja de llengües important. Com es facilita la comunicació entre els uns i altres?

L'anglès és l'idioma de contacte en l'àmbit de congrés, la llengua vehicular. Així i tot, és convenient tenir nocions bàsiques d'italià per desenvolupar la vida social: demanar horaris a l’estació de tren, el dinar a un restaurant, indicacions per arribar a un lloc.

Què és el que t'emportes d'aquesta experiència?

Una impressió positiva del que, concretament, significa el diàleg interreligiós i del camí que encara hem de recórrer per desfer tòpics, i apropar persones i idees.

Arxius relacionats