El curs és una introducció a la persona fascinant de Jesús de Natzaret. Entrar per aquesta porta és entrar a la vida. No entrar-hi, és quedar-se en terra d’ombres on les preguntes s’esvaeixen sense resposta, encara que siguin vitals per a tothom. La fascinació de Jesús esdevé més atraient com millor el coneixem. Ens acompanyen en aquesta tasca els que el van conèixer directament: Joan Marc (evangeli de Marc), el deixeble estimat, etc.

És clar que per l’home de la modernitat les respostes autèntiques només poden sortir de nosaltres mateixos, de la raó humana. Però independentment de la veritat que pugui tenir la modernitat, és un fet incontrovertible que no ens coneixem bé. Però Ell té la clau de les nostres preguntes: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6). Quan ens sembla massa costeruda aquesta vida, hi respon: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. [...] sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.” (Mt 11, 28-30).

Si després d’intentar assimilar aquests mots encara ho sentim feixuc i pesat, tant que ho podem portar, vol dir que no ens ho mirem com ell ho veu: “El meu jou és suau!” Hem de sentir el jou de la vida com ell el sent. És Ell, les seves paraules, el que decideix com són les coses. Perquè és el qui les ha creat i duu a la plenitud (Jn 1,3).

És clar que tot això ho diem des de la nostra fe formatejada per la raó que ens acosta a uns textos escrits ara fa vint-i-un segles. Les frases dels amics de Jesús s’han de llegir, per començar bé, com s’entenien aleshores. S’han d’entendre els gèneres literaris del temps de Jesús. I és evident que aquest intent de comprensió es pot fer també des de la no creença o des dels dubtes sobre l’existència de Jesús. El curs, doncs, vol acompanyar també en la seva cerca els qui no creuen o dubtem mostrant-los la historicitat de les coses, dits i fets de Jesús, que coneixem des de la pura raó, la història, l’arqueologia, la lingüística...