La publicació de Humans a Auschwitz, de Joan Albert Vicens, arriba en un moment d’especial significació històrica. El proppassat dilluns, 27 de gener de 2025, commemoràvem el vuitantè aniversari de l'alliberament d'Auschwitz i d'altres camps de concentració nazis. La presentació d’aquest llibre també coincideix amb un context social i polític marcat per l'ascens de l'extrema dreta a diverses parts del món. Tot plegat fa encara més rellevant la reflexió sobre la barbàrie, la responsabilitat humana i la memòria històrica arran de l'experiència dels camps de mort i de concentració nazis.

El professor Antoni Bosch-Veciana, durant la seva intervenció a l’acte del llibre del Joan Albert Vicens a la llibreria Claret de Barcelona, va destacar que aquest llibre compromet el lector, està escrit per fer reaccionar el lector i moure'l a canviar la mirada sobre els camps de concentració. La seva lectura esdevé un repte personal, una crida a reconsiderar la naturalesa humana en situacions extremes i a assumir la responsabilitat que implica conèixer el passat. No es tracta d'un relat que simplement descriu l'horror, sinó d'un text que convida a remirar Auschwitz des d'una perspectiva moral i filosòfica. Una proposta que interpel·la la consciència dels lectors.

La humanitat a Auschwitz

El títol del llibre —Humans a Auschwitz— conté la seva mateixa tesi. L'autor explora el significat de la humanitat en un escenari de deshumanització. Què vol dir ser humà en un lloc com Auschwitz? Quin grau d'humanitat i d'inhumanitat es manifestava entre les persones que hi van ser, tant les víctimes com els botxins? El llibre convida a reflexionar sobre aquestes qüestions i ens desvetlla la necessitat de comprendre la humanitat en la seva dimensió més crua i contradictòria.

Una de les idees claus que recull Bosch-Veciana del text és la paradoxa de l'home a Auschwitz: si Auschwitz és el paradigma de la inhumanitat, també hi trobem exemples extrems d'amor incondicional i defensa de la dignitat (fins i tot en persones que ocupaven càrrecs en els camps de la mort!). Aquesta doble realitat —la capacitat humana per a la bondat i per a la maldat— és una de les reflexions que el llibre posa sobre la taula, i hi va a fons.

Una narració que transita entre la literatura i la reflexió històrica

L’estructura del llibre facilita una immersió en el tema des de diferents perspectives. Després d'una introducció on es planteja la pregunta central («Què se'n va fer de l'ésser humà a Auschwitz?»), el text es desenvolupa a partir de quatre figures clau, quatre autors que representen diferents formes d'humanitat al camp (Primo Levi, Robert Antelme, Franz Stangl i Etty Hillesum) que Joan Albert Vicens ens presenta a fons. L'epíleg, per la seva banda, ens recorda que, tot i que Auschwitz no es pot comprendre del tot —Auschwitz no cap en cap llibre, en cap testimoni, en cap cap—, sí que podem entendre el necessari per no repetir els mateixos errors en el futur. Davant Auschwitz cal una profunda transformació personal que ens possibiliti albirar esperançadament el present i el futur de la humanitat.

La narració combina moments literaris amb una anàlisi profunda del sistema nazi com a màquina de destrucció. La idea d'Auschwitz com a «sistema» és fonamental: no va ser simplement un conjunt d'actes aïllats de crueltat, sinó una estructura organitzada per industrialitzar la mort. Bosch-Veciana va destacar com el llibre incideix en aquesta qüestió, en la relació entre la tecnologia, la raó i la barbàrie.

Les paradoxes d'Auschwitz

Un dels elements més colpidors del llibre és la seva exposició de sis paradoxes que Auschwitz posa en evidència:

• La cultura al servei de la barbàrie: com és possible que un sistema altament organitzat i amb una sofisticació intel·lectual pugui dedicar-se a la destrucció massiva?
• La salut mitjançant la tortura i l'assassinat: l'absurd de les "polítiques sanitàries" nazis.
• Les virtuts immorals: l'eficiència del genocidi basada en qualitats que, en altres contextos, serien considerades valors positius.
• Els botxins que es creuen víctimes: la perversió d'un sistema on els culpables es perceben com a damnificats.
• La paradoxa de Déu a Auschwitz: el problema del silenci de Déu davant l'horror.

Un llibre necessari

Per a Bosch-Veciana, Humans a Auschwitz és un llibre de lectura del tot necessària. Ens obliga a mirar enrere amb responsabilitat, a entendre la humanitat en tota la seva complexitat i a no caure en lectures simplistes o ideològicament esbiaixades de l'Holocaust. Davant el perill de la banalització històrica i la manipulació del passat, aquest llibre esdevé un antídot que ens vacuna contra la indiferència i la desmemòria.

Bosch-Veciana va concloure la seva presentació recordant una cita de l’autor, Joan Albert Vicens: “No podem entendre-ho tot, però podem entendre el que cal entendre”. Aquest és el veritable compromís que ens exigeix la lectura d'aquest llibre.