Màster

Fraternitat humana, pau mundial i coexistència comuna: un document islamocristià

26 de gener 2021

 Després de trobar-se a El Caire l’abril de 2017(http://www.vatican.va/content/francesco/es/travels/2017/outside/documents/papa-francesco-egitto_2017.html), el Papa Francesc i Ahmad al-Tayyib, Gran Imam de la Universitat d’al-Azhar, es van retrobar a inicis de febrer de 2019 a Abu Dhabi en la conferència organitzada pel Consell de Savis Musulmans. Acabades aquestes sessions van signar conjuntament una declaració titulada Document sobre la fraternitat humana, per la pau i la convivència 

 (http://www.vatican.va/content/francesco/es/events/event.dir.html/content/vaticanevents/es/2019/2/4/fratellanza-umana.html).

 

El document es redacta en nom de Déu que ha creat tots els éssers humans iguals en drets, deures i dignitat; en nom dels pobres, els orfes, les vídues, els refugiats, exiliats i víctimes d’injustícies; en nom dels pobles afectats per guerres; en nom de la fraternitat denigrada per les ideologies que fomenten l’odi; en nom de la llibertat, la justícia i la misericòrdia, eixos de la fe.

El Papa Francesc i el Gran Imam al-Tayyib s’adrecen en primer lloc als responsables de la política i l’economia mundial animant-los a difondre la cultura de la tolerància, la coexistència i la pau; i, en segon lloc, interpel·len els intel·lectuals, responsables religiosos, artistes i periodistes perquè retrobin els valors de la pau, la justícia, el bé, la bellesa i la fraternitat.

El Document comença amb una anàlisi dels trets més destacables del món contemporani. A més de citar alguns aspectes positius (els avenços científics i tecnològics, de la medicina, la indústria i el benestar) es destaquen alguns elements que són objecte de denúncia: una consciència anestesiada i allunyada dels valors religiosos; la preponderància de l’individualisme i del materialisme; un sentiment de frustració, solitud i desesperació que aboca a ideologies extremistes; la incertesa, la decepció i la por al futur; la inestabilitat provocada per les crisis polítiques, la injustícia i l’absència d’una distribució equitativa dels recursos. Enfront d’això es destaca la importància de la família que proporciona protecció i una sòlida educació moral, i de l’educació en els valors religiosos que fa front a la tendència a l’individualisme i a l’extremisme.

Pel que fa a la finalitat de les religions es destaquen dos objectius: 1.- reconèixer que Déu és el senyor de la vida i que ningú no té dret a amenaçar-la ni manipular-la mitjançant genocidis, atemptats, desplaçaments forçats, tràfic d’òrgans, avortaments o eutanàsia; 2.- denunciar tota forma de violència, odi, hostilitat o extremisme que són sempre desviacions, abusos i instrumentalitzacions dels veritables sentiments religiosos.

A partir d’aquestes finalitat, el Document recorda que les religions s’adhereixen a les següents conviccions: 1.- la pau, el coneixement recíproc i la fraternitat que protegeixen de la indiferència i de la llei del més fort; 2.- la llibertat de creença, pensament, expressió i acció que fan de la pluralitat un do de Déu que impedeix imposar una forma de civilització a qui no la comparteix; 3.- la justícia basada en la misericòrdia; el diàleg, la comprensió, la cultura de la tolerància, l’acceptació de l’altre i la coexistència; 4.- la trobada entre creients en els valors comuns; 5.- la protecció dels llocs de culte; 6.- la condemna del terrorisme amb la conseqüent interrupció del seu finançament i justificació; 7.- la ciutadania basada en la igualtat de drets i deures, de manera que es renunciï a discriminar minories; 8.- la trobada entre Orient i Occident amb les seves diferències històriques, culturals i religioses a fi de consolidar els drets humans i una vida digna per a tothom; 9.- acabar amb totes les pràctiques inhumanes que humilien la dignitat de les dones i treballar per modificar les lleis que impedeixen que frueixin plenament dels seus drets; 10.- la defensa dels drets dels infants; 11.- la protecció dels drets de les persones grans i dels qui pateixen alguna forma de feblesa, discapacitat i opressió.

El Vaticà i al-Azhar es comprometen a lliurar aquest Document a les autoritats, organitzacions i líders religiosos animant-los a traduir-lo en decisions, textos legislatius i programes d’estudi en els centres d’educació. S’espera, així, que el seu contingut sigui una invitació a la reconciliació i la fraternitat, una crida a rebutjar la violència, i una abraçada entre tots els qui creuen que Déu ens ha creat perquè ens coneixem, cooperem i visquem amb germanor.

Altres notícies
Cursos

Música i espiritualitat: un viatge Interior amb els Beatles

En aquesta entrevista, Ivan Sánchez, doctor en Psicologia i professor del curs "La Música Callada", explora la intersecció entre la música dels Beatles i la recerca espiritual. A través de pràctiques de silenci, reflexió i escolta, Sánchez detalla com les cançons del mític quartet de Liverpool poden obrir camins d’autoconeixement i introspecció personal. 
General

El millor missatge és no parar?

Aquests dies, tot i conèixer-se ja les dimensions de la catàstrofe que la DANA havia ocasionat sobretot a la zona d’Albacete i València, la Lliga de futbol professional va decidir que no es podia suspendre la jornada, i ho va fer amb un argument que va explicar entre llàgrimes el seu president, el sempre polèmic Javier Tebas: «El millor missatge és no parar».
General

Testament de Job. Vers una religiositat més humana

Testament de Job és una obra intertestamentària jueva del segle I aC, segons la majoria d’autors, probablement escrita en grec, inspirada en el Job bíblic (LXX Job) amb ampliacions i digressions narratives i amb afinitats amb el llibre de Tobit. Vol ser una catequesi dirigida als jueus de la diàspora.