Màster

Fraternitat humana, pau mundial i coexistència comuna: un document islamocristià

26 de gener 2021

 Després de trobar-se a El Caire l’abril de 2017(http://www.vatican.va/content/francesco/es/travels/2017/outside/documents/papa-francesco-egitto_2017.html), el Papa Francesc i Ahmad al-Tayyib, Gran Imam de la Universitat d’al-Azhar, es van retrobar a inicis de febrer de 2019 a Abu Dhabi en la conferència organitzada pel Consell de Savis Musulmans. Acabades aquestes sessions van signar conjuntament una declaració titulada Document sobre la fraternitat humana, per la pau i la convivència 

 (http://www.vatican.va/content/francesco/es/events/event.dir.html/content/vaticanevents/es/2019/2/4/fratellanza-umana.html).

 

El document es redacta en nom de Déu que ha creat tots els éssers humans iguals en drets, deures i dignitat; en nom dels pobres, els orfes, les vídues, els refugiats, exiliats i víctimes d’injustícies; en nom dels pobles afectats per guerres; en nom de la fraternitat denigrada per les ideologies que fomenten l’odi; en nom de la llibertat, la justícia i la misericòrdia, eixos de la fe.

El Papa Francesc i el Gran Imam al-Tayyib s’adrecen en primer lloc als responsables de la política i l’economia mundial animant-los a difondre la cultura de la tolerància, la coexistència i la pau; i, en segon lloc, interpel·len els intel·lectuals, responsables religiosos, artistes i periodistes perquè retrobin els valors de la pau, la justícia, el bé, la bellesa i la fraternitat.

El Document comença amb una anàlisi dels trets més destacables del món contemporani. A més de citar alguns aspectes positius (els avenços científics i tecnològics, de la medicina, la indústria i el benestar) es destaquen alguns elements que són objecte de denúncia: una consciència anestesiada i allunyada dels valors religiosos; la preponderància de l’individualisme i del materialisme; un sentiment de frustració, solitud i desesperació que aboca a ideologies extremistes; la incertesa, la decepció i la por al futur; la inestabilitat provocada per les crisis polítiques, la injustícia i l’absència d’una distribució equitativa dels recursos. Enfront d’això es destaca la importància de la família que proporciona protecció i una sòlida educació moral, i de l’educació en els valors religiosos que fa front a la tendència a l’individualisme i a l’extremisme.

Pel que fa a la finalitat de les religions es destaquen dos objectius: 1.- reconèixer que Déu és el senyor de la vida i que ningú no té dret a amenaçar-la ni manipular-la mitjançant genocidis, atemptats, desplaçaments forçats, tràfic d’òrgans, avortaments o eutanàsia; 2.- denunciar tota forma de violència, odi, hostilitat o extremisme que són sempre desviacions, abusos i instrumentalitzacions dels veritables sentiments religiosos.

A partir d’aquestes finalitat, el Document recorda que les religions s’adhereixen a les següents conviccions: 1.- la pau, el coneixement recíproc i la fraternitat que protegeixen de la indiferència i de la llei del més fort; 2.- la llibertat de creença, pensament, expressió i acció que fan de la pluralitat un do de Déu que impedeix imposar una forma de civilització a qui no la comparteix; 3.- la justícia basada en la misericòrdia; el diàleg, la comprensió, la cultura de la tolerància, l’acceptació de l’altre i la coexistència; 4.- la trobada entre creients en els valors comuns; 5.- la protecció dels llocs de culte; 6.- la condemna del terrorisme amb la conseqüent interrupció del seu finançament i justificació; 7.- la ciutadania basada en la igualtat de drets i deures, de manera que es renunciï a discriminar minories; 8.- la trobada entre Orient i Occident amb les seves diferències històriques, culturals i religioses a fi de consolidar els drets humans i una vida digna per a tothom; 9.- acabar amb totes les pràctiques inhumanes que humilien la dignitat de les dones i treballar per modificar les lleis que impedeixen que frueixin plenament dels seus drets; 10.- la defensa dels drets dels infants; 11.- la protecció dels drets de les persones grans i dels qui pateixen alguna forma de feblesa, discapacitat i opressió.

El Vaticà i al-Azhar es comprometen a lliurar aquest Document a les autoritats, organitzacions i líders religiosos animant-los a traduir-lo en decisions, textos legislatius i programes d’estudi en els centres d’educació. S’espera, així, que el seu contingut sigui una invitació a la reconciliació i la fraternitat, una crida a rebutjar la violència, i una abraçada entre tots els qui creuen que Déu ens ha creat perquè ens coneixem, cooperem i visquem amb germanor.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…