En el decurs dels darrers anys es detecta un interès creixent per part de la societat civil pel tema religiós i de la diversitat religiosa. Sovint aquest interès està relacionat amb la necessitat d’entendre el paper de la religió en la nostra societat. I, indubtablement, conceptes com ara convivència, seguretat o fonamentalisme religiós són objecte de debat. Algunes de les preguntes suscitades són si les religions són fonamentalistes en essència i si és un fenomen de caràcter atribuïble només a les religions. També es suscita si és pertinent el maneig de la paraula religió vinculada o associada a d’altres fenòmens com són la violència, el terrorisme, el fonamentalisme o el radicalisme ja que són recurrents en les converses tant quotidianes com acadèmiques. 

En el transcurs d’aquest article s’identifica i es posa de relleu alguns aspectes importants en la reconsideració de la mirada a l’hora d’utilitzar els conceptes de religió i fonamentalisme, sovint annexats. De fet, i d’una forma directa, es parla d’aquestes relacions i la seva legitimitat a l’hora d’establir-les i d’utilitzar-les, també es ressalta aquells aspectes fonamentals (causes, motius, actituds, etc.) que desperten a un nombre de persones a seguir unes tendències que podrien ser emmarcades com a fonamentalistes.

En concret aquells aspectes que ajuden a entendre i situar el fonamentalisme en un context actual, europeu, així com provocar i despertar la reflexió acadèmica sobre aquest fenomen. Paral·lelament es donen les pautes per entendre la profunditat i abast en l’ús del llenguatge que comunament emprem aclarint conceptes i referents claus com són a què ens referim quan parlem de fonamentalisme, d’integrisme o de terrorisme.La denuncia en la utilització del terme fonamentalisme, com un procés inflacionista, especialment en el camps de la religió i de la política en dels darrers decennis, condueix a una dificultat en la percepció del seu abast real (Duch,1992). 

A més a més, per a molts creients, el fonamentalisme religiós, si prenem de referència el nombre total de practicants, no deixa de ser una actitud marginal d’uns quants que, no obstant, tenen una notable presència social. Per això, ni el cristianisme, ni el judaisme, ni l’islam, ni cap altra religió que proclamen l’amor a l’altre com a base de la seva ideologia i que tenen una mirada creativa vers la societat són i es senten, en termes generals, fonamentalistes. Tot el contrari, es senten lluny d’aquestes actituds.Per analitzar si existeix o no un fonamentalisme religiós i quines característiques tindria, com a base metodològica i d’una forma sistemàtica, s’analitza, primerament, el concepte de religió i, després, el fonamentalisme amb el fonamentalisme religiós. Per més informació, podeu accedir a: http://hipatiapress.com/hpjournals/index.php/recei/article/view/2596/2000