Quan els infants encara estan embadalits amb els regals que els han portat els mags d’Orient, quan encara està viu el record del festiu dinar amb l’esperat final del tortell de reis, a molts monestirs es canta una antífona que diu: “Celebrem un dia santificat per tres miracles: avui, l'estel va guiar els mags al pessebre; avui, a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà”.

Es a dir, aquesta antífona ens recorda que la festa de l’Epifania tenia originàriament un sentit més ampli. En efecte, tant a Orient com a Occident en aquest dia es commemorava la manifestació de Déu en la persona de Jesucrist, que tenia lloc en les escenes bíbliques que relata l’antífona. Amb el temps la festa va evolucionar, i mentre a Occident la figura dels reis mags va prendre prevalença, a Orient es va accentuar el baptisme de Jesús. Això es reflecteix en una diversitat de costums. Si a Occident aquests consisteixen en l’intercanvi de regals i el tradicional tortell, a Orient giren entorn el ritus baptismal i la benedicció de l’aigua.

Aquesta es realitza normalment dues vegades. La primera, a la vetlla, a l’interior del temple, on es beneirà l’aigua que s’utilitzarà a la litúrgia durant tot l’any. La segona, a l’exterior, preferiblement a un lloc amb aigua “viva”, ja sigui al mar, a un riu o un llac proper. El sacerdot submergeix tres cops la creu a l’aigua abans de col·locar-la sobre una safata adornada amb flors. Llavors tots els fidels s’apropen, besen la creu, se’ls aspergeix amb aigua beneïda i beuen una mica d’ella. Després de l’ofici, cadascú podrà portar-se aigua beneïda a casa.

El ritus de benedicció de l’aigua a l’aire lliure pot prendre diverses formes, segons els diversos països. En alguns d’ells, com a Bulgària i Macedònia, la creu es llençada a l’aigua oberta, i multitud de fidels si llençaran per recuperar-la. El guanyador obtindrà la benedicció sobre ell i la seva casa. Cal tenir en compte que en alguns d’aquests països les temperatures son molt baixes, però això no impedeix que els fidels facin el bany ritual. Com a Rússia, on s’ha pres com a costum trencar el gel en forma de creu per poder submergir-se en les gèlides aigües i obtenir així la gràcia que donen les aigües beneïdes.

A Grècia i Xipre no només mariners i pescadors són beneits, si no també mars i vaixells, mentre els pagesos rentaran les seves eines agrícoles a l’aigua beneïda. A Romania i Moldàvia tenen un costum una mica particular. A la sortida dels serveis litúrgics es fan curses de cavalls, on cavalls i genets han estat aspergits amb l’aigua beneïda prèviament. No cal dir que el guanyador se sentirà especialment honorat.

A Egipte l’Epifania es un dia de dejuni estricte que es passa amb la família i els amics en un ambient festiu després de les llargues cerimònies litúrgiques. També serà un dia en el que moltes cases seran beneïdes, encara que el sacerdot podrà trigar dies en beneir totes les cases del feligresos que ho sol·licitin. A Etiòpia, l’Epifania atreu a milers de peregrins a Aksum, l’antiga capital del país. Després d’una solemne processó en la qual es treu el Tabot, una rèplica de les taules de la Llei, el sacerdot beneeix les aigües del gran dipòsit que alimenta la ciutat i tothom es banya en elles per honorar el baptisme de Crist. Aquesta escena es repetirà a totes les ciutats i poblets del país.

Menció especial mereix la celebració d’aquesta festa a Armènia, on encara es celebra la Nativitat el mateix dia de l’Epifania, després d’una setmana de dejuni. També aquí la benedicció de l’aigua serà l’element central després d’una llarga celebració que s’estendrà durant tota la nit i part del dia. Podreu pensar que els cristians armenis són els últims en celebrar el naixement del Senyor, però ells ho veuen d’una forma diferent. Ells pensen que, de fet, són els primers que ho celebren en el nou any mentre que la resta de cristians haurem d’esperar pràcticament fins que aquest s’acabi. I tenen raó!