1. Té sentit la vida en un context violent com l'actual?

Sí. I té a veure directament amb l'esperança, la denúncia, la solidaritat efectiva i la llibertat que es desprenen de la maduresa de la fe que es viu fins a les darreres conseqüències. Aquestes no estalvien res, no tenen cap poder sobre el sofriment i, per tant, no l'alleugen ni el mitiguen, però indubtablement humanitzen. I si la vida ens humanitza, aleshores té sentit, sigui en el context que sigui.

2. Per què vas escollir el llibre de Job?

Per molts motius. Fonamentalment, però, perquè el llibre de Job és un llibre a tocar de l'origen de la història (A Mesopotàmia, que és el bressol de la història estrictament parlant, s’escriu el primer assaig que coneixem sobre la temàtica del sofriment: «El Job Sumeri», que és un antecedent literari del llibre de Job) amb una temàtica que no ha deixat de vigir al llarg de la mateixa, i que continua vigent al segle XXI. A això s'afegeix el fet que Job és figura de la humanitat i, també, que fa el que és impensable de fer en un context de vulnerabilitat extrema. I si ell ho pot, com a arquetipus de la humanitat que és, aleshores també ho podem cadascun de nosaltres, avui.

3. Ens estem fent insensibles al patiment aliè?

Personalment parlaria d'indiferència, que és més greu encara. No puc negar que l'objecte de la meva tesina va néixer d'una insatisfacció personal respecte de la resposta cristiana davant el sofriment de moltes persones al món, i de la percepció d'una sensació d'indiferència respecte del sofriment de l'altre en la meva vida quotidiana. I malauradament ho podria il·lustrar amb mil i un casos.

4. Creus que podem gaudir d'una transformació regeneradora que aporti un bri de pau a la nostre societat?

Per descomptat que sí. Tot dependrà, però, del preu que vulguem pagar perquè això sigui realitat. I per què? Perquè demanarà d’exposar i fins de donar la pròpia vida.