El rerefons de l’Antic Testament: clau per entendre Mateu 2,1-12

A Mateu els mags o savis tenen una connotació positiva: són persones admirables que representen el saber i la religiositat pagana. El text diu que són d’orient, una expressió que trobem en el llibre de Nombres 23,7. Avui ens pot sorprendre que el relat parli d’una estrella que havia guiat els mags cap a Betlem, però a Nombres 24,17 també la trobem. De fet era un element molt comú en la literatura dels primers segles. Trobem relats semblants a Virgili, Flavi Josep i Suetoni, on una estrella podia significar el naixement o la mort d’algú important.

Els mags van primer a Jerusalem, la ciutat més important de Judà i on hi ha el Temple. D’allí són dirigits a Betlem, un poble petit i insignificant (Miquees 5,1). Els mags arriben a Betlem, adoren Jesús i li ofereixen regals. En aquest relat hi ha una cita implícita del Salm 72,10-11 perquè allà també es parla de reis estrangers que porten regals d’or i encens en homenatge al rei, fill reial de Déu (Salm 72,1). Mateu ha completat aquesta visió amb el profeta Isaïes (60,1ss) que parla dels representants de les nacions que portaran or i encens a Jerusalem perquè es volen acostar a la llum que li ha arribat: la glòria del Senyor. Ambdós textos, el d’Isaïes i el salm, serveixen a Mateu per remarcar el caràcter gentil dels mags. Segons el Salm 45,9 els vestits del rei estan impregnats de mirra.

Els mags i la pietat cristiana posterior

Mateu explica que Herodes fa matar tots els infants betlemites «de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis» (2,16). Aquesta notícia fa suposar que la visita dels savis es produeix un quant temps després del naixement de Jesús i no just quan va néixer. Però a la tradició de l’Església ha arrelat el que va dir Sant Agustí: Els mags van adorar nostre Senyor Jesucrist, que havia nascut tretze dies abans.

De seguida la imaginació i la pietat es van aliar per convertir els mags en reis, influenciats pels textos de l’Antic Testament que hem vist més amunt. Tampoc el text diu que es tractava de tres reis. Va ser posteriorment que a causa de la menció dels tres regals, es va fixar que el nombre de reis que van anar a adorar Jesús eren tres (també ens han arribat fonts que parlen de dos, quatre i dotze reis). Quant als noms dels mags, a l’orient els noms dels reis eren Hormizda, Iazdegerd i Perozad. En una obra cristiana d’Etiòpia els reis eren Hor, Basanàter i Karsudan. A occident, però, va arrelar els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. El fet que fossin tres i que representessin totes les nacions que adoren el Salvador, va facilitar que es relacionés amb totes les ètnies conegudes en el món. D’aquí que un rei fos blanc, un altre negre i un de color entremig, el ros.

En els primers segles la comunitat cristiana tenia fam de saber més coses sobre el Fill de Déu, el Salvador. Aquest afany per conèixer més detalls també va afectar el relat dels mags d’orient. Com si fos el més normal del món avui parlem de tres reis, dels quals sabem els seus noms i el color de la seva pell o que hi van anar el sis de gener. Tanmateix, Mateu no diu res de tot això.

La festa de Reis avui

La pietat religiosa popular no para. I així ha de ser perquè la Paraula de Déu és una paraula viva, que no pot quedar reclosa en uns estudis i en uns llibres, cal que arribi als cors de la gent que formem l’Església. Avui veiem l’esdeveniment de l’adoració dels mags d’orient al nen Jesús emmarcat en una nit de màgia, de llum, d’il·lusió i d’alegria. Una alegria com la que van sentir els mags quan veieren l’estrella. Els mags portaven tres regals que simbolitzaven la reialesa (or), la divinitat (encens) i l’anticipació de la mort de Jesús (mirra). Si penséssim que en aquest dia Jesús es fa present en els infants veuríem de seguida que avui els regals que tots ells esperen són estimació, generositat i amor. La festa de Reis té un objectiu molt important que no podem defugir: portar la felicitat a tothom sense excepció, petits i grans.