El jesuïta Josep Giménez Melià és professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’ISCREB. Especialista en Escatologia, ha impartit una xerrada sobre aquesta matèria en les Jornades de Teologia que organitza l’IDITEM ISCREB al Seminari Diocesà de Menorca. 

Què entenem per “escatologia”?

“Escatologia” vol dir “darrera paraula” (o “darrer tractat”) i és la part de la teologia que reflexiona sobre la consumació a la qual està cridat tant l’ésser humà com tota la creació.

Per què va decidir especialitzar-s’hi?

De fet, no tenia cap intenció d’especialitzar-m’hi. Vaig fer una tesi sobre la cristologia de Sant Joan de la Creu. Però el professor de l’assignatura, el Dr. Josep Gil, es jubilava i l’anterior degà de teologia, el Dr. Joan Busquets, em va demanar si volia agafar les classes del Dr. Gil i vaig dir que sí.

Què li cridava més l’atenció de les creences i coneixements sobre la vinguda del regne de Déu?

Per exemple, que, en Jesús, el Regne no és només una cosa del més enllà, sinó també del més ençà. No només una realitat interior, sinó també exterior. No només individual, sinó també comunitària... Que ja ha començat però que encara no ha arribat a la seva plenitud. L’escatologia ha preocupat a l’ésser humà des de l’Antiguitat.

Com creu que l’hem d’entendre des del cristianisme?

Jo diria que, fonamentalment, des de l’esperança i no des de la por. Des de l’esperança i des de la confiança en un Déu, que és Amor, i que vol el millor per a nosaltres.

En què creu que es diferencia la versió cristiana de la d’altres religions?

No es tracta tant d’un “tal faràs, tal trobaràs”. Crec -esper! -que en Déu la misericòrdia és decisiva. On abundà el pecat, sobreabundà la gràcia -diu Sant Pau a Romans 5,20. Jo hi afegiria, a més, que el fonament de la nostra esperança cristiana és Jesús crucificat i ressuscitat i, en Ell, tots els crucificats de la Terra. L’esperança que puguem tenir ve d’Ell i també d’ells i elles, és a dir, dels darrers de la Terra. Per açò, les darreres coses (l’escatologia) només es poden dir creïblement des dels últims (així vaig titular el meu llibre: “Lo Último desde los últimos”).

Judici Final, el cel i l’infern. Com els hem d’entendre, segons vostè, des de l’òptica actual?

Em demana una pregunta que, per contestar-la bé, necessitaria més espai del que dispòs! Però, en poques paraules: primer, Déu és just perquè és misericordiós i misericordiós perquè és just. Justícia i misericòrdia, en Ell, van a l’una. I, segon, la llibertat humana pot ser malmesa, però ningú no ens pot treure l’esperança (només esperança -no certesa, clar!) que l’Amor de Déu ho serà tot en tots (1 Corintis 15,28).

Enllaços relacionats amb aquesta entrevista: 

http://bisbatdemenorca.com/fullsdominicals/2019/Full_1927_19_2019.pdf

https://www.cristianismeijusticia.net/es/las-preguntas-que-llevamos-dentro