Aquesta va ser la gran celebració del poble salvadoreny. A la vetlla de la nit de la canonització, del 13 al 14 d’octubre de 2018, a la plaça Gerardo Barrios, davant la catedral de San Salvador, hi havia una atmosfera densa de caliu i germanor; es va realitzar la comunió intima, entre Monseñor Romero i els seus, prop de 30.000 persones a la plaça i els innumerables que es van unir des de les seves cases i comunitat. Això sí que va ser “comunio sanctorum”, entre grans homes i dones que ja són a la casa del Pare, com a María Julia Hernández, la gran defensora dels drets humans, Monseñor Urioste, el vicari general de Monseñor Romero, tot el núvol dels màrtirs salvadorenys, i la multitud present. L’aire es sentia vibrar de forma intensa del goig de tantes víctimes i humiliats que van posar la seva confiança en el profeta d’aquests darrers quaranta anys i que van ser rehabilitats aquest dia al seu costat. És notable que les noves generacions es van fer presents de forma massiva aquella nit, es van unir a aquest goig.

Aquesta va ser la vertadera celebració del poble que es va expressar en innumerables detalls. Aquí, les pinzellades d’alguns d'ells:

1. El protagonisme del poble va ser plenament reconegut pel P.Tojeira Sj, qui va ser el provincial dels jesuïtes a 1989 quan van matar als seus germans a la UCA. Iniciant la missa, va renunciar a qualsevol salutació oficial d’autoritats i es va dirigir immediatament al poble amb les paraules: “vostès amb Romero són la gran autoritat, perquè vostès l’heu estimat, l’heu mantingut viu i ell continua Agraït, des del regne, per tant amor.” La homilia del P.Tojeira, ple de vigor profètic, va arribar directament al cor dels presents. A l’aclamació de “Viva Monseñor Romero”, repetidament, innumerables vegades, el poble va assumir el compromís, en les empremtes de San Romero s’han de “canviar les coses des de l’arrel”.

2. Aquesta nit hi eren presents tots els “protagonistes històrics” d’aquest moviment que va engegar Monseñor Romero i que tant s’assembla al moviment de Jesús de Nazaret: les germanes de l’Hospitalito, que van cuidar tants anys a Monseñor Romero viu i mort, els grups populars de músics que donaven i donen veu al sentir del poble en aquest caminar per la historia, les comunitats de base de Bajo Lempa i de tot El Salvador, i les esglésies històriques que des de l’inici es van unir a aquest camí de Monseñor Romero. Tots ells, amb la seva presencia, el seu testimoni, els seus cants i els seus balls van fer d’aquesta festa, la gran celebració que va fer vibrar la terra i la va pujar al cel.

3. Aquesta nit es van trencar els esquemes i es va fer sentir que l’església viu, que es capaç de posar-se en marxa i convertir-se de nou en ferment per a una societat més humana. Dos detalls en aquesta celebració semblen naturals i per descomptat, tanmateix, signifiquen una petita revolució: en el moment de rebre el Cos de Crist també els representants de les esglésies germanes van ser convidats a la comunió eucarística, el mateix que fa el Papa durant les celebracions de la plaça de San Pere. I per primera vegada a una celebració com aquesta, la darrera paraula a la missa la va tenir una dona, la Hermana Noemí Ortiz, testimoni Fidel de Monseñor Romero i una acompanyant valent de les comunitats de base per tants anys.