La conferència sobre «La psicologia i el simbolisme del mandala», presentada per Maria Mora Viñas, ofereix una mirada profunda i commovedora sobre la rellevància d’aquest antic símbol en la recerca de sanació i autocomprensió. El mandala es revela no només com una forma d’art, sinó com una poderosa eina de transformació personal que connecta les emocions amb l’ésser conscient. Tota aquesta anàlisi es recull també al llibre Introducció a la psicologia del mandala.

Mora, amb la seva àmplia experiència en psicologia analítica i el seu propi recorregut de sanació després d’afrontar el càncer, defensa que els mandales són més que simples dibuixos; són un pont entre el món intern i extern. La conferenciant destaca que el mandala és un «símbol de símbols», un portal que permet explorar i expressar allò que sovint no es pot verbalitzar. En la seva forma circular i el seu centre, el mandala convida a un viatge interior cap a la recerca del jo autèntic, representant un procés d’integració i sanació ben necessari en temps de crisi.

La capacitat dels mandales per reflectir i capturar l’estat emocional és, potser, la característica més poderosa. Quan afrontem moments difícils, com la malaltia o el patiment, aquests símbols emergeixen com un refugi, recordant-nos que sempre hi ha un centre en la persona des d’on es pot reorientar. Aquest aspecte del mandala esdevé un espai de reflexió i transformació, on el dolor es pot processar i la incertesa ser abraçada.

L’enfocament de M. Mora convida a considerar el mandala com una representació visual de l’estat anímic. En aquest sentit, la creació d’un mandala es converteix en un acte d’introspecció i autoconeixement. En dibuixar i acolorir, podem donar forma a les emocions i, d’aquesta manera, facilitar un diàleg intern que permeti entendre i acceptar les nostres experiències. Com bé assenyala la psicòloga, la tasca d’interpretar aquestes imatges i portar els seus ensenyaments a la nostra vida diària és una responsabilitat personal que s’ha d’assumir activament.

El viatge cap a l’autoconeixement que proposa el mandala transcendeix el pla personal. Recorda que, en un món on l’individu s’ha elevat a la màxima expressió, formem part d’un entramat més ampli de connexions i experiències. Aquest símbol convida a deixar enrere el prejudici occidental que situa l’individu com a protagonista absolut, i convida a abraçar l’existència com a part d’una totalitat més gran. Cada mandala que es crea és un recordatori que l’ésser és una d’aquestes petites llums de la consciència que, encara que sovint passem per alt, són essencials per a l’harmonia del tot.

La psicologia analítica de Carl Jung ofereix una base teòrica sòlida per comprendre la importància dels símbols que emergeixen de l’inconscient. Jung va percebre que allò que dibuixem de manera espontània pot revelar conflictes interns que no hem aconseguit identificar. Així, el mandala esdevé un mapa que indica cap a on es dirigeix la nostra energia vital, un camí que ens guia cap al més profund del nostre ésser. En aquest sentit, el procés de creació es transforma en un reflex de la nostra recerca interna, on cada traç i cada color representa una faceta de la nostra experiència vital.

En temps de crisi, el mandala s’erigeix com una guia cap a la integració i la reconstrucció d’una identitat ètica. Enmig del caos, pot sorgir una imatge compensadora que ofereixi equilibri i vitalitat. La papallona, símbol de transformació, o l’infant que brota d’un ou, representen el renaixement i el nou centre de la personalitat que emergeix després de la tempesta.

Tanmateix, és crucial reconèixer que l’atenció a la nostra vida espiritual i emocional és una responsabilitat que sovint s’ignora. Ignorar els missatges que emergeixen del nostre inconscient significa perdre l’oportunitat d’assolir una totalitat que transcendeix el jo individual. En aquest sentit, el mandala convida a escoltar allò que l’inconscient té a dir-nos, a honrar la llum que resideix en el nostre interior, fins i tot en els moments més foscos.

L’impacte de les forces fosques en la moral i el sentit ètic dels individus en temps de guerra porta a reflexionar sobre la fragilitat de la psique humana. En moments de caos, els mandales poden ser un intent de restaurar l’equilibri perdut, un símbol d’esperança que recorda que sempre hi ha espai per a la reflexió, la creativitat i la reconstrucció de la nostra humanitat.

En conclusió, el mandala, com a símbol d’unitat i totalitat, ofereix un camí cap a la sanació i l’autoconeixement. L’experiència compartida per M. Mora és un recordatori que, a través de l’espontaneïtat del dibuix, podem descobrir i expressar allò que portem a dins. En aquest viatge cap al centre, no només contribuïm al nostre benestar personal, sinó que també participem en la construcció d’un món més harmònic, on cada petita llum de la consciència se suma a la resplendor col·lectiva de l’existència. En última instància, el mandala ens convida a abraçar la nostra humanitat en tota la seva plenitud, reconeixent que, malgrat els desafiaments, sempre hi ha un centre en nosaltres que pot guiar-nos cap a la llum.