L’amor, la compassió, el servei, l’esperança... la misericòrdia. Les religions se senten amb un gran encàrrec: la popularització de l’amor. Un amor expressat des de l’observació de la realitat i manifestat en la tendresa del donar. Aquest encàrrec no el fan soles, les religions, sinó que el fan de forma compartida. Aquests aspectes són fonamentals per entendre i comprendre moltes de les seves accions i aportacions.

Les religions participen en la construcció de la societat i comparteixen els principis d’observança de la bona fe, de la mirada creativa davant la societat, i en aquest punt es troben i col·laboren.

El diàleg interreligiós treballa per superar les desigualtats i produeix canvis: passar de coexistir a conviure, de conviure a col·laborar; i de la cooperació a l’amistat hi ha un pas més. Una pràctica duta a terme des de la generositat i la convicció.

Tècnicament, definim el diàleg interreligiós com l’harmonia de les religions. Però és difícil encapsular en una definició única les dimensions socials i personals que abraça aquest diàleg interreligiós.

El diàleg interreligiós també comporta bellesa i comprensió entre les persones, necessitats i creixement compartit, creació d’espais, cohesió i convivència. Aquest diàleg és de naturalesa doble: un objectiu en ell mateix i, alhora, una eina de compliment.

Les iniciatives de diàleg interreligiós tenen tipologies molt diverses. No hi ha un model únic. Debatre teològicament sobre el concepte de misericòrdia, el discurs dialògic-dialogal, compartir la cosmovisió sobre què és o què no és misericòrdia ja és, en si mateix, un punt de trobada de diàleg interreligiós. Aquest el podríem definir com un diàleg interreligiós centrat al debat teològic.

La misericòrdia, d’altra banda, també podria ser ordenada des de l’acció motivada en si mateixa. El creient, el religiós, es commou davant del patiment i la injustícia. Ser sensibles al dolor de la ciutat i cridats per la misericòrdia és sinònim de posar-se en marxa. Les religions no poden ser indiferents a l’altre. L’altre existeix i l’amor, la compassió, l’assertivitat o la tendresa també. En aquesta expressió de diàleg, de relació, estaríem davant una altra forma o model basats en un objectiu compartit, una línia de treball comuna.

En aquest sentit, per exemple, el GTER s’autodefineix com un model de diàleg interreligiós basat no en un debat teològic sobre què creu cadascú sinó en la pedagogia de l’acció on quatre mans fan més que no pas dues. Construir una harmonia interreligiosa a partir de la vivència diària, de l’experiència compartida. Anar més enllà. Crear complicitats i compromís actiu motivats per l’amor, per la misericòrdia que s’expressa en cada un i cada una.

Un dels imperatius propis del diàleg és el reconeixement, des de la identitat, que som diferents; i en aquesta afirmació es pot reafirmar el diàleg i retrobar el valor de la pluralitat.

La diversitat és una realitat i la seva gestió harmònica, un repte per a tots i totes. El diàleg interreligiós hi contribueix d’una forma directa. El diàleg interreligiós el trobem en els responsables o líders religiosos, però també als barris, a les escoles, en el veïnatge, en les famílies.

Diferents iniciatives de grups interreligiosos, de diverses administracions o iniciatives acadèmiques han permès recórrer un itinerari en aquesta aproximació al que és diferent a mi. Diferent en costums, en creences i en cosmovisions. I el primer pas en aquest camí d’apropament és crear ponts de coneixement. Per conèixer la religió de l’altre hem de vèncer els estereotips que tenim. El màster sobre diàleg interreligiós té com a objectiu crear coneixement i vèncer aquests prejudicis, elements imprescindibles en la gestió i creació de societats obertes, cada cop més plurals.

Per concloure: compromesos en la construcció del país, hem de ser conscients que la convivència és una tasca que cadascú va forjant, cada dia. Viure amb normalitat la diversitat religiosa i l’expressió de la misericòrdia per part de les religions pot ser un bon punt d’inici i de trobada per a les persones i per a les religions en general.