(Originalment: secció Despertar de RS21) El porpra és una modalitat de color vermell. El seu nom procedeix d’uns mol·luscs marins que habitaven al Mediterrani. Dins la seva tinta, obtenim el pigment molt apreciat des de l’antiguitat, perquè es feia servir per tintar teles. Pel seu elevat preu, aviat es convertirà en un senyal de distinció. Finalment, es va reservar a monarques, i als seus amics i familiars.

A imitació dels emperadors romans, l'Església catòlica va utilitzar aquest color en la vestimenta dels Papes i dels alts càrrecs de la Cúria. A partir del segle XV, aquest tint tan cotitzat va servir per a honrar els cardenals “porprats”.

En aquest context eclesiàstic, el porpra va passar a ser el color dels màrtirs, ja que evoca la seva sang vessada. Així, els cardenals es revesteixen de vermell per posar de manifest la seva disposició a defensar la fe fins al màxim sacrifici.

L'origen de l'expressió “el pes de la porpra” es remunta a l'antiga Bizanci, on els emperadors “nascuts en la porpra”, eren en última instància els responsables del benestar del poble. Per tant, penjava sobre ells l'espasa de Dàmocles de la presa de decisions, que no sempre resultaven grates.

Avui, l'Església s'enfronta a grans reptes que no es resolen amb l'immobilisme, la inèrcia o la precipitació. Els cardenals poden aferrar-se al seu estatus de porprats com una prerrogativa principesca, o bé assumir la responsabilitat que el pes de la porpra comporta. Carreguen a la seva esquena amb dos mil anys de tradicions. Però també, els pesa en gran manera un futur que depèn del seu grau d'encert.