L’Espai Interreligiós, de la Fundació Migra Studium, vol ser centre. Punt de trobada de diferents sensibilitats religioses, l’Espai mostra, a través d’itineraris diversos, la riquesa de les expressions culturals que deriven de les religions. El fenomen de la pluralitat, els accents en matèria de religió o les preguntes sobre la(s) identitat(s), condueixen al visitant des de bon començament per l’itinerari marcat. Diversitat palesa, però amb vocació de trobada. 

La trobada, a l’Espai, es fa setmanalment, quan les escales de la Fundació Migra Studium s’omplen de les veus dels nens i nenes que, encuriosits, arriben amb el desig de conèixer i fer experiència. És llavors quan l’Espai és Espai. Perquè s’omple. I omplint-se, obrint-se i acollint, es construeix. La diversitat mostrada entra en diàleg amb la pluralitat que trepitja, els matins, l’Espai. I cada dia és diferent: diverses les qüestions, les reaccions, les sorpreses, les experiències. De sobte, una pregunta “¿per què tantes religions, si només hi ha un Déu?” A voltes, una expressió “em sorprèn veure un nen petit pregant”. En algun cas, una constatació “hi ha una música per a cada religió...!”. Però poc a poc, a mesura que avança el matí, les diferències s’escurcen. La porta oberta és el diàleg. Crear ponts és una possibilitat. Ho experimentem cada cop que comprenem que en l’oceà de la pluralitat hi ha un espai profund, molt profund, on tot convergeix en un mateix so, que, paradoxalment, és silenci. I és en aquest Silenci on sentim que els éssers humans hem estat creats, senzillament, per Amor. Construïts per a estimar. 

L’Espai també vol sensibilitzar. Aquest matís ens possibilita obrir-nos a persones adultes amb ganes de saber, d’assaborir, volem dir. En aquest cas, la lògica és la del compartir des de l’experiència de vida, la del contrastar, la del dialogar sobre qüestions relatives a la(s) identitat(s), a la pluralitat, a la seva gestió. Els intercanvis són interessants, doncs parteixen de persones que, sovint, i gràcies a la seva activitat diària o a la seva formació, acumulen un bagatge que fomenta la riquesa de les qüestions que es posen sobre la taula.

Acollim i sortim. De tant en tant, sortim. És una actitud: ens agrada ser rebuts. I per això, tenim recursos que estan especialment dissenyats per a la sortida. És el cas d’una maleta pedagògica. La maleta interreligiosa. La maleta és un petit museu. Aquest “espai” conté, en pocs metres, la diversitat. Però també la possibilitat. La porta oberta a la coincidència i al diàleg.

...¿I per què dialogar? ¿per què parlar amb els altres? ¿per què, des de les nostres vides, ja fetes, des dels nostres barris o professions, hem de fer un moviment cap a aquell que se’ns mostra tan diferent? Potser... perquè en l’altre ens trobem. Perquè la diversitat és un mirall que ens ajuda a entendre qui som. Perquè tot creient té la possibilitat de trobar en l’altre el Transcendent. Perquè l’experiència de diversitat es corprèn des del diàleg, és a dir, des de la vivència de trobada amb aquell altre que, de sobte, deixa de ser-ho per transformar-se en company, en amic. 

Del que es tracta, doncs, és de procurar que tot aquell, petit o gran, que trepitja l’Espai, surti amb preguntes i desitjos. Interrogants sobre un mateix i sobre l’altre. Desitjos d’escurçar distàncies. I tot plegat és molt fràgil. Es construeix cada dia. Es va fent. Acollim i ens deixem acollir. Ens transformem en la quotidianitat. Perquè som desig d’obertura. I per això, no deixem de pensar constantment en noves maneres de continuar sent centre. Punt d’arribada. Punt de sortida.