“L’Univers és la casa de tots. Està en un greu perill, ja que l’estem destruint i el nostre futur és incert". Amb aquesta afirmació amb què inicia el papa Francesc l’encíclica ‘Laudato Si’, va començar la segona conferència organitzada per la Fundació Joan Maragall. Es tracta de la continuïtat de la taula rodona, que va tenir lloc el passat 13 d’octubre, i que en aquesta segona sessió aprofundia en La Fe Cristiana i la Justícia Ecosocial presentada pel fundador de la Fundació Joan Maragall, Mn. Antoni Matabosch.

Va introduir l’ecologia com un dels temes més importants per a raonar per part de tots els cristians, ja que suposa un dels temes socials amb més pes, en tant que el seu desgast esdevé d’un “problema cultural, ideològic i d’una manera de veure i entendre el nostre món”.

En aquesta presentació, va explicar com dins la fe cristiana s’hi troben raons, pensaments i motivacions que ensenyen com fer servir la natura. Precisament, Mn. Matabosch va centrar la conferència a desgranar aquestes i relacionar l’ecologia amb el cristianisme.

Entenent la natura

Abans d’entrar en les reflexions, va exposar com a primer plat les “diverses maneres d’entendre i relacionar-se amb la natura”, que la societat ha tingut des d’anys enrere. Començant per la concepció medieval fins a arribar a la modernitat, en la qual es passa d’una teoria teocèntrica a una antropocèntrica, on l’home és el centre de tot. En aquest punt és quan Matabosch va parlar sobre el ‘paradigma tecnocràtic’, quan l’home per creure que ho pot esprémer tot per avançar, finalment, acaba amb la destrucció de la natura.

A més a més, en aquest primer punt, va exposar la situació de l’ecologisme actual, que rebutja la mentalitat que va portar la modernitat. Concretament, va explicar la crítica que fa el Sant Pare als ecologistes que, de vegades, tendeixen a exagerar amb alguna de les teories que defensen, com quan iguala la natura i l’home. També, va parlar de les crítiques d’aquests contra els cristians per motivar el maltractament a la natura, exposant la interpretació que se’n pot fer del llibre del Gènesi quan Déu diu que es tregui rendiment a la Terra.

Passant per aquestes reflexions, va aprofitar per esmentar organitzacions religioses que han analitzat l’ecologia com el Consell Mundial d’Esglésies que va tenir lloc el 1970, en què es va parlar del tracte amb les primeres matèries, i d’altres pensadors com Leonardo Boff.

Nova espiritualitat

El plat fort van ser les deu reflexions que va exposar Matabosch de l’encíclica, començant per la teologia de la creació amb la significació que suposa, com que el món és de Déu. D’Aquesta reflexió de la creació va partir tot el desenvolupament d’aquesta “Saviesa Cristiana” sobre l’ecologia. Va reflexionar sobre “el món desencantat i reencarnat” i va anar a parar a “l’home creat com a imatge de Déu”, dotat d’una dignitat infinita.

En total, va fer una anàlisi de la qual s’abstreu que tots estem en comunió amb la natura, i com per ser creats a imatge de Déu tenim la responsabilitat de tenir-ne cura d’aquesta. Totes aquestes reflexions van portar al darrer punt, titulat ‘Laudato Si’, entorn aquesta nova espiritualitat, a la qual ha de portar tota la reflexió. “El món s’ha d’entendre com a lloança, com a manifestació de déu i missatge d’aquest cap a nosaltres, com a reflex de Déu”, va citar Mn. Matabosch.