Advent. Temps d’esperança?

29 de novembre 2021

Advent ve del llatí i significa "vinguda". És un temps de la litúrgia cristiana de preparació de Nadal, semblantment a la Quaresma com a temps de preparació per a la Pasqua. Així doncs, la seva raó de ser és el Nadal: si la Presència del Déu d'Israel és una experiència personal i comunitària que s'expressa a través dels textos bíblics, aquesta Presència esdevé humanament real en la persona de l'Infant Jesús. És el que celebrem i recordem els cristians per Nadal.

L'Advent és un temps teològic amb projecció i implicació antropològica. El profetisme ho fa patent: decadència moral, trencament del pacte, desprotecció d'orfes i vídues com imatge d'una injustícia social flagrant, infidelitats i arrogàncies a dojo... en contrast amb la sol·licitud del Déu d'Israel expressada en la paràbola de la vinya, Is 5,1-7: hi ha amenaça de càstig, hi ha oferta de perdó, "... torna a mi, perquè t'he redimit", 44,22. Nadal també és això: malgrat tot, el retorn sempre és possible. Aquesta és l'esperança de l'Advent: reconèixer en el Nadal un amor que no es correspon, "n'esperava un bon raïm, però ha sortit agre"; reconèixer l'estima que el Vinyater té per la seva vinya, "... éreu la seva plantació predilecta". Ja no? Per què?, "El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries". L'Advent demana esmena, correcció, retorn. És un temps d'acció.

Hi ha molts advents al llarg de la vida, molts temps d'espera per la vinguda d'un esdeveniment gratificant, que es reconegui com a tal. L'advent de la maternitat és el temps d'espera per la vinguda del fill, l'advent de la dissort és el temps d'espera d'un canvi favorable, l'advent de la malaltia és el temps d'espera per la guarició o l'alleujament, i així podríem anar desgranant tants "advents" com persones viuen les seves situacions i circumstàncies. Tants temps d'espera i d'esperança que reeixiran, o no. Temps d'acció: naixement, canvi, guarició...

L'esperança, paraula màgica, és el desig de quelcom que encara no es té: qui pateix espera deixar de fer-ho, qui emigra espera una vida millor, qui està a l'atur espera deixar d'estar-hi, i així successivament. L'esperança mira al futur, és "l'encara no" en paraules d'Ernst Bloch. Però l'Advent litúrgic amaneix aquest "encara no" amb l'expectativa confiada en el Misteri de Nadal: "Déu-amb-nosaltres". Ja no és solament l'experiència confiada de la Presència, hi ha un plus: s'ha fet com nosaltres i viu entre nosaltres, Jn 1. Però cal reconèixer-lo.

"Heus aquí que jo faig una cosa nova... no us n'adoneu?...", Is 43,19. Cal descobrir tal novetat, reconèixer-la, respondre amb fets al compromís d'una esperança que fa de l’"encara no" una realitat de present. Temps d'acció. Temps d'Advent.

 

Altres notícies
Cursos

Acaba amb èxit la primera edició de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas

"Donem-ne gràcies i donem-nos gràcies", així s'expressava Pere Domènech, rector d'Olot, en dirigir-se al públic que esperava per gaudir de la mostra de tocs. I és que aquest passat dissabte una cinquantena de persones, entre amics, veïns i curiosos van aplegar-se a redós de l'església de Sant Romà de Joanetes per escoltar els diferents tocs manuals de campanes que s'han ensenyat durant aquesta primera edició a l'Escola de Campaners. La mostra era a càrrec dels primers alumnes que dissabte acabaven el curs després de gairebé un any formant-se.
General

Creixement i vulnerabilitat

El Centre d'Art Amatller, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, acull una exposició singular titulada Sorolla, una nova dimensió, en homenatge al pintor amb motiu del centenari de la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost 1923. La proposta satisfà, malgrat l'escàs pes d'obres exhibides originals de l'autor, gràcies a l'experiència immersiva, que envolta l'espectador en una bombolla d'imatges. Moments de contemplació per deixar-se penetrar de la llum i del colorit mediterranis que l'autor plasma en els seus quadres. Hi ha altres ofertes que també agraden als visitants, però aquesta és la que més destaca.
General

Entrevista al Dr. Jaume Duran. Hospital de Mollet: Liderant la Revolució Verda en el Sector Sanitari

El metge i professor Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet (FSM), parla en una entrevista a Sabadell TV, al programa Parlem de Jaume Barbarà, sobre la transformació de l'Hospital de Mollet en un hospital verd. Aquest és un projecte que ha convertit aquest centre en una referència de sostenibilitat en l'àmbit català i internacional. Com a societat, podem aprendre molt d'aquest model integrador i innovador, que ens recorda que la salut de les persones està indissolublement lligada a la salut del planeta.