Notícies

Quan s’acosta l’Advent, el món sembla contenir l’alè. L’hivern afina els silencis i, en la transparència freda dels dies, una llum encara invisible tremola, amagada, com un secret que cerca un cor on néixer.

La reflexió teològica recent presentada per Ezequiel Mir a la secció articles d'opinió de l'Església de Barcelona, mostra que la sinodalitat no és una iniciativa puntual ni una estratègia funcional, sinó una dimensió constitutiva de la identitat eclesial. Arrelada en la Trinitat, revela que l’Església viu i creix mitjançant relacions animades per l’amor mutu. L’Assemblea Sinodal ha aprofundit aquesta visió, subratllant que la unitat cristiana no consisteix en la uniformitat, sinó en una harmonia on la diversitat personal, cultural i espiritual es converteix en riquesa compartida.

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.

“La formació dels laics és avui més necessària que mai”, afirma Núria Caum a la Rebotiga de Catalunya Religió. L’ISCREB celebra enguany el 25è aniversari de la seva modalitat d’estudis virtuals, una iniciativa que “és fruit directe del Concili Vaticà II” i de la voluntat “d’apropar la teologia i les ciències religioses als laics”. Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, i Pau Duran, redactor del mateix mitjà, conversen amb Caum del valor i història del nostre institut superior. 

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.