Logo

Llicenciatura en Ciències religioses

Judaisme Postbíblic

  • Titulació: Llicenciatura en Ciències Religioses (virtual)
  • Modalitat: Iscreb Virtual
  • Semestre: 1r | ECTS: 5
  • Àrea: | Període lectiu:
  • Professorat: Dr. Joan Ramon Marín i Torner |

Justificació

 El judaisme es caracteritza per haver desenvolupat molt la «tradició oral», interrelacionada estretament amb la «tradició escrita» (text bíblic). Amb la tradició oral es vol desentranyar al màxim, a través de l’estudi del text bíblic, tots els sentits possibles de la paraula de Déu i trobar-hi totes les aplicacions pràctiques.
En el Diàleg interreligiós interessa conèixer l’origen d’aquesta «tradició» i el seu desenvolupament fins arribar pràcticament al nostre temps, especialment, pel que fa a Europa, en la força que va agafar la mística i la pietat.

Requisits i orientacions prèvies

 Tenir els coneixements bíblics propis del Batxillerat en Ciències Religioses.

 Explicitar de cara a l’actual conjuntura la necessitat del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat

Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals a les Ciències de la Religió

Identificar i interpretar els diferents models epistemològics proposats per les Ciències de la Religió i la Teologia de les diferents tradicions espirituals

 Conèixer el sentit profund que té en el judaisme l’estudi i l’aplicació a la vida del text bíblic.
Tenir nocions generals de la història i el valor de la mística en el judaisme europeu.
Copsar la vivència profunda que amara i s’expressa en les festes jueves.

1. Les guerres jueves

1.1. Primera guerra jueva (66-73 dC)

1.2. Segona guerra jueva (132-135 dC)

1.3. Els problemes sorgits de les guerres

 

2. La Tradició Oral

2.1. Importància de la tradició oral en el judaisme post–bíblic

2.2. Naturalesa de l’halakà (llei oral)

2.3. Fonts de l’halakà

2.4. La importància de l’estudi de la Llei

 

3. El Patriarcat

3.1. La formació i el desenvolupament del Patriarcat

3.2. Història dels «gaons» de Babilònia

3.3. Història dels «gaons» d’Israel

3.4. Història i doctrina dels «caraïtes»

 

4. La Mística Jueva

4.1. La mística jueva antiga

4.2. Aportació a la mística jueva dels Hassidim d’Alemanya-Nord i de França (S. XII-XIII)

4.3. La Càbala

4.4. El Hassidisme del s. XVIII

 

5. Les Festes Jueves en el Judaisme Post–bíblic

 

5.1. Pasqua (Pésaḥ)

5.2. Pentecosta o Festa de les Setmanes (Šabu‘ot)

5.3. Tabernacles (Sukkot)

5.4. Cap d’any (Roš  ha-Šanah)

5.5. Dia de l’Expiació (Yom  Kippur o Yoma’)

5.6. La Dedicació del Temple (Hanukkah)

 

5.7. Ester i Mardoqueu (Purim) 

L’assignatura té 5 ECTS (=125 hores). Aquestes hores es distribueixen de la següent manera:

*Tasques d’interacció i comunicació a l’aula virtual (17%), que inclou tutories i activitats (10%), consultes al profesor (2%) i les dues trobades presencials (5%).

*Estudi i treball de l’alumne (83%), que inclou l’estudi personal (48%) i la planificació, preparació i realització de les tutories i activitats (35%).

El curs comença el dissabte 30/09/2017 i les notes s’han d’entregar el dilluns 05/02/2018. Per tant, disposem de 16 setmanes efectives (a finals de desembre i principis de gener són vacances de Nadal i Cap d’Any).

Això significa que les cinc unitats del CONTINGUT es distribueixen en 3 setmanes cadascuna.

En cada unitat hi haurà un TEMPS D’ESTUDI combinat amb ACTIVITATS. El material d’estudi comprèn apunts de contingut i algun text relacionat.

 - L’avaluació és continuada. S’avaluen totes les competències en cada unitat.

-S’han de realitzar i superar almenys el 33% de les activitats. Això equival a superar com a mínim les unitats 1 – 2.

-Cada competència té una activitat específica per avaluar-la.

 

competència

activitat

Explicitar de cara a l’actual conjuntura la necessitat del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat

 

Wiki amb preguntes i respostes entre els participants per actualitzar el tema estudiat

 

Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals a les Ciències de la Religió

 

Lliçó – lectura de fragments d’un llibre, amb preguntes

 

Identificar i interpretar els diferents models epistemològics proposats per les Ciències de la Religió i la Teologia de les diferents tradicions espirituals

 

Qüestionari sobre els models epistemològics

 

-La nota final del curs serà la mitjana de les notes obtingudes en cada competència.

-Després de cada unitat es passarà als alumnes un informe amb les notes.

 

 

G. Alon, The Jews in their Land in the Talmudic Age (70-640): Magnes Press: Jerusalem 1980.

J.- R. Ayaso, Iudaea Capta. La Palestina Romana entre las dos guerras judías. Verbo Divino: Estella 1990

M. Buber, Cuentos Hasídicos. I-II. Paidós: Barcelona 1993.

P. Casanelles - J. Gendre, Ritual de l’hagadà de Pasqua. La celebració del sopar pasqual jueu. Ed. Claret: Barcelona 1997.

E. Cortès, «Diàleg interreligiós. Judaisme», en Ars Brevis (Anuari 2003). Càtedra Ramon Llull Blanquerna: Barcelona 2004, p. 58-74.

—, «L’amor a l’estudi en la literatura rabínica antiga», en RCatT 14(1989) 76-84.

—, «La Mística dels Hassidim d’Alemanya-Nord de França (s. XII-XIII)», en La Mística com a lloc de trobada (Jornades d’Estudis Franciscans) Ed. Família Franciscana de Catalunya-Facultat de Teologia de Catalunya: Barcelona 2003 p. 54-58.

R. Le Déaut, La Nuit Pascale. AB 22. Istituto Biblico Pontificio: Rome 1963.

H. Guevara, Ambiente político del pueblo judío en tiempos de Jesús. Cristiandad: Madrid 1985.

M. Idel, Mesianismo y misticismo. Riopiedras: Barcelona 2000.

J. H. Laenen, La mística judía. Trotta: Madrid 2006.

J. Massonnet, «La Fête de Kippour: le Grand Pardon dans le Judaïsme ancien», en Le Monde de la Bible 79 (1992) 43-47.

J. Potin, La Fête Juive de la Pentecôte. Du Cerf: Paris 1971.

A. Rodríguez Carmona, La religión judía. Història y teología. BAC: Madrid 2001.

A. Safran, Sabiduría de la cábala. Riopiedras: Barcelona 2000.

G. G. Scholem, Desarrollo histórico y ideas básicas de la cábala. Riopiedras: Barcelona 2000.

—, Los orígens de la cábala. Vol. 2: «La cábala en Provenza y Gerona». Riopiedras: Barcelona 2001.

G. Stemberger, Jews and Christians in the Holy Land. Palestine in the Fourth Century. T&T Clark: Edinburgh 2000.

H. L. Strack – G. Stemberger, Introducción a la Literatura Talmúdica y Midrásica, Biblioteca Midrásica 3, Institución San Jerónimo: València 1988.

M. Taradach, El Midrasch, Herder – FTCat: Barcelona 1989.

C. del valle (ed.), La Misná. Editora Nacional: Madrid 1981. [Mirar: la Introducció. Mirar: Orden II «Fiestas» (especial “Día del Perdón”).

R. Vicent, La fiesta judía de las Cabañas (Sukkot). Interpretaciones midrásicas en la Biblia y en el judaismo antiguo.Verbo Divino: Estella 1996.