Logo

Llicenciatura en Ciències religioses

Exegesi AT II: Història dels Orígens

*Professor en català - **Professor en castellà

Justificació

 Els onze  primers capítols del Gènesi no tenen valor històric ni científic. És a dir, els autors d’aquests textos no pretenen ensenyar-nos astronomia, ni història ni paleontologia. Ara bé, no contenen un altre tipus i un altre nivell de “veritat”? Aquesta és la qüestió. El curs pretén arribar a fer una lectura teològica  que porti a descobrir la “veritat” sobre Déu Creador, el lloc i la funció de l’ésser humà en el món així com una lectura existencial que miri de trobar resposta als interrogants antropològics i existencials de l’ésser humà.

Requisits i orientacions prèvies

 Donat que es tracta d’una assignatura d’especialització, es dóna per suposat que qui cursa aquesta matèria, ha fet prèviament les assignatures bíbliques dels cursos anteriors.

 Competències transversals (genèriques)

·         Capacitat d’organització i planificació

·         Capacitat d’anàlisi i síntesi

·         Coneixement d’idiomes

·         Habilitats de gestió de la informació (buscar i analitzar informació de fonts diverses)

·         Habilitats d’investigació

 

Competències específiques de la Llicenciatura

·         Aprofundir en els continguts propis del Grau

·         Formular criteris generals i específics en relació a temàtiques concretes pròpies d’aquest àmbit.

·         Conèixer els mètodes i recursos d’investigació, aplicar-los a l’àmbit bíblic amb un nivell òptim de coneixement i us de les llengües bíbliques.

Participar en les noves aportacions fetes en el món bíblic.

 Objectius generals de l’assignatura

1.    Descobrir el valor de determinats elements literaris per a comunicar continguts ètics.

2.    Descobrir el valor de determinats mites per a comunicar valors  ètics i per arribar a comprendre els valors que Israel vol transmetre en els seus relats.

3.    Copsar els objectius de l’autor o autors d’aquests textos: 

a.     Enllaçar la història del poble Israel-Judà amb l’origen del món i d’altres pobles anteriors a ells.

Respondre a les qüestions existencials que es planteja l’ésser humà sobre la seva enigmàtica condició humana.

 ·    Primer bloc: la creació primordial (primer relat de la creació): Gn 1,1-2,4a

·    Segon bloc: La història dels cels i de la terra (Segon relat de la creació): Gn 2, 4b-25

·    Tercer bloc: La prova de la llibertat:  Gn 3, 1-24

·    Quart bloc: Els descendents de la primera parella: Gn 4, 1-27

·    Cinquè bloc: Els descendents d’Adam fins a Noé: Gn 5,1-6,8

·    Sisè bloc: La història de Noè i el diluvi: Gn 6,9-9,29

Setè bloc: La història dels fills de Noè fins arribar a Abraham: Gn 10,1-11,32

 El curs vol ser un veritable itinerari que et permeti recórrer tots els viaranys d’aquests capítols, verset a verset, pas a pas, fins arribar el cim. Com es pot veure en el Programa, els onze primers capítols del Gènesi  s’han agrupat en set blocs. Cada bloc porta els seus objectius específics, els seus continguts i les seves activitats que caldrà lliurar puntualment. Un endarreriment sistemàtic en l’entrega dels exercicis pertinents repercutirà en l’avaluació global. D’aquí la importància de la temporització que apareix en la carpeta introductòria i que s’especificarà en cada un dels blocs.

És important:

·    Disposar d’una bona traducció de la Bíblia, feta per especialistes des d’una edició crítica en les llegües originals.

·    Parar atenció al llenguatge bíblic, a les seves formes literàries. (Podràs veure que es tracta d’un llenguatge sapiencial no científic).

·    Coneixement del context històric-cultural en que va ser escrit el text bíblic.

·    Mirar d’esbrinar les intencions i objectius de l’autor o autors en escriure el text.

·    Juntament amb l’exegesi es preveu també fer hermenèutica dels textos.

 

·    És important dur a terme un veritable procés d’aprenentatge. No es tracta de llegir uns materials i després enviar unes activitats.

·    Les converses col·lectives o grupals ajuden clarificar alguns punts i a intercanviar punts de vista. D’aquí la importància que té el Fòrum en l’estudi de la matèria.

·    És molt important seguir el ritme del curs. Per això a l’aula virtual es presenta, ja de bon començament, una temporització per tal de facilitar l’organització dels alumnes:

o    Treball i estudi personal del material subministrat a l’aula virtual: 70%

o    Un treball de recerca: 15%

o    Temps d’interacció a l’aula virtual (fòrums, qüestionaris...) 10%

o    Trobades presencials; 5 %)

 L’avaluació és continuada. Aquest punt és cabdal. Vull dir que no es tracta d’anar rebent material i, al final de tot, enviar unes activitats. Es tracta de dur a terme tot un procés d’aprenentatge. No hi ha examen final (tret del cas exepcional d’algun alumne que no hagués seguit el curs amb normalitat). Això vol dir que es tindrà en compte:

o    les respostes o les activitats realitzades en les diferents unitats  65%

o    el treball de recerca o de síntesi  20%

Però també es tindrà molt en compte:

o    la participació en els fòrums i lliurament puntual d eles activitats: 15%

Com es pot veure, en l’avaluació final, no es tindrà només en compte el contingut aportat pels alumnes en el seu treball sinó el procés d’aprenentatge dels alumnes en tota la seva complexitat.

 Azou, G., En un principio Dios creó el mundo, Estella 1982.

Brueggemann, W, Genesis, Interpretation. A Bible Commentary for Teaching and Preaching, Atlanta 1982.

Castel FComienzos. Los once primeros capítulos del Génesis.  Estella 1987.

Cunchillos, J.L., Los orígenes. Cuando los dioses..., Madrid 1990.

El Poema de Gilgamesh, Introducció, traducció i notes a càrrec de lluís Feliu i Adelina Millet Albà, Barcelona 2007.

Festorazzi, F.  La Bibbia e il problema delle origini, Brescia 1967.

Fokkelmann, J.P., Narrative Art in Genesis, Sheffield 1991.

García  Cordero, M.,  Bíblia y legado del Antiguo Oriente.  B.A.C. (390) Madrid 1977.

Hamilton, V.P., Genesis 1-17, Michigan 1994.

Ibáñez A., Para comprender el libro del Génesis, Estella 1999.

Ravasi, G., Guía espiritual del Antiguo Testamento, El Libro del Génesis, (1-11)  Barcelona 1992.

Rogerson, J., Genesis 1-11, Sheffield 1991.

Severino Croatto, J., Exilio y sobrevivencia, (Gén  4,1-12,9), Buenos Aires 1997.

Von Rad, G., El libro del Génesis, Salamanca 1977.