Logo

Actualitat

Tesina: Bhakti, el camí de la devoció

Mireia Patiño - General

El bhakti, o el servei amorós i devocional a Déu, impregna tota la vida espiritual hindú. Les seves primeres arrels s'entreveuen a alguns himnes monoteistes vèdics, però serà en el Vaisnavisme, religió que apareix durant el període medieval, quan troba la seva màxima expressió. L'estudi dels seus textos clàssics i dels seus místics, o bhaktas, ens situen davant un sentiment sincer, íntim i extàtic de fe amb un déu personal que recorda les vivències de l'amor contemplatiu cristià.

L'objectiu principal d'aquesta feina és endisar-se a la mística bhakti i a les experiències dels seus devots per a observar, posteriorment, si existeixen similitud amb la mística de l'amor cristià. Per això, en una primera part, s'introdueix al lector a l'origen i desenvolupament històric del Vaisnavisme fins al s.XVI. S'estudien les seves fonts principals, entre elles els textos sagrats de la Bhagavad Gita, la Bhagavata Purana i el Gita Govinda. A més, es presenten tres dels seus sants devots, començant per Caitanya Mahaprabhu (1486-1533), màxim exponent del Vaisnavisme gaudiya, per a continuar amb els Sant del nord, Kabir (1440-1518) i Mirabai (1498-1550).

S'arriba al propòsit principal de treball amb la trobada entre la mística devocional índia i la mística de l'amor cristià, llurs fonts principals utilitzades són: El Cantar de los cantares, Las Moradas de Santa Teresa de Jesús i algun poema de San juan de la Cruz. Es descobreix que, als texts sagrats estudiats d'ambdues tradicions, apareixen certs paral·lelismes significatius. D'igual manera, als místics, es troben particularitats comunes, com la seva manera de viure i la seva experiència de proximitat amorosa amb Déu que, a tots ells, abraça tota la seva existència quotidiana. Déu es troba present als seus pensaments, en les seves oracions, al seu culte, a les seves creacions literàries. Els seus escrits ens relaten aquesta proximitat com a una experiència d'èxtasi, pura i joiosa, que sobrepassa el raciocini, malgrat també, trobem patiment, manifestant-se com a un sentiment de pèrdua i de dolor, similar a una desavinença amorosa.

Tot i que lluny, una de l'altra, en l'espai i en el temps, l'estudi del Bhakti i dels seus místics enriqueix i completa l'entesa de la nostra pròpia tradició de l'amor místic cristià.