Logo

Actualitat

Recull: conferència sobre l'ordre dels mercedaris

Carme de Miguel - General

Actualment hi ha més de 59.000 presos. 8000 d'ells no han estat jutjats i estan en presó preventiva i uns 2000 d'ells són innocents. El concepte "qui la fa la paga" no és gens cristià ni evangèlic. Així com a Mateu 25, 35 fa referència a: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.», Per què la Comunitat Cristiana esborra la presó? Els malalts, els estrangers, no ha comès delictes?
La comunitat Cristiana té una assignatura pendent amb la presó. Del que us podria parlar són missatges de laments, queixes, cartes que no arriben, dolor acumulat, de l'anar de visita però després marxar mentre ells segueixen allà, reconèixer l'error, l'angoixa prèvia a les vistes o al judici, el menjar fred, la soledat, la justícia que no funciona, el no poder visitar els familiars malalts, tenir només 8 minuts per a parlar per telèfon, la manca d'intimitat a la cel·la on convius amb algú que no coneixes, els càstigs per defensar-te d'altres presos, la negació del tercer grau, el fet de no trobar feina quan se surt de la presó, el fet que ningú els vagi a veure... la vida a la presó és això! Un món de pressions i tortura psicològica que es viu a la presó. No hi ha cap programa per a ajudar a les víctimes. L'agressor ha comès un delicte i la família també està presa, és humiliada, vexada pel que ha dit o fet el seu germà, fill, parent ...

Història:
Al S.XIII va ser el segle del tràfic d'esclaus, dels captius. Pere Nolasc descobreix aquesta realitat dels Senyors Nobles i fundà l'Obra Mercedària, en contra de tota la societat benestant. El 10 d'agost de 1218 Pere Nolasc fundà l'Obra Mercedària a la Catedral de Barcelona, juntament amb Jaume I i el bisbe Berenguer de Palou. L'hàbit serà blanc, amb l'escut de la corona d'Aragó i la creu blanca de la Catedral de Barcelona. L'Obra Mercedària demana el vot de sang: que és donar la vida per la persona que està en perill de perdre la fe: els presos, els nens del Brasil, el tràfic de persones, la venda de nenes... Pere Nolasc va negociar la llibertat dels captius comprant la seva llibertat i tornant-los a la seva terra. Així s'inicià l'abraçada de la llibertat, on es reunien els alliberats amb les seves famílies i començaven una nova vida. Quan els diners es van acabar, molts mercedaris es van quedar presos a canvi d'alliberar els presos, fins i tot donant la vida i essent esclaus per ells.
Pere Nolasc va morir l'any 1265. 800 anys després es treballa en l'àmbit de les drogues, la pobresa extrema, la presó, els immigrants, els infants... A la feina a les presons sempre hi ha hagut un abans i un després.

A Guatemala tenen una casa on recullen a aquestes nenes del carrer, utilitzades com a tràfic de persones, prostitució, etc., i les ajuden per poder sortir del carrer i tenir una infància millor. Alhora, el tema cultural i racial s'ha de desenvolupar dins les presons.

A Moçambic es lluita per tornar-los la dignitat com a persones.

A Panamà: es treballa per atendre els interns i també les seves famílies, fent d'enllaç entre els presos i les famílies. L'Església necessita saber què passa i actuar en conseqüència.

A El Salvador s'ofereix confessió, comunió i xerrades formatives. Hom s'ha de fer trobadís amb els presos perquè sàpiguen que estem al seu servei o disposició.
a Veneçuela es dóna a conèixer a la societat i als polítics el servei de la Pastoral Penitenciaria. Cal una acció preventiva en la pastoral parroquial i penitenciària perquè sàpiguen veure les conseqüències de la presó.

A Espanya els Tribunals, Jutjats i organismes que impliquen els interns, cal una comunicació família-intern (pres) advocats-interns-funcionaris. El món de la reinserció laboral dels expressos. Calen ajudes d'emergència i de familiars dels presos, els voluntaris i la seva feina a la presó.

Que és el que es fa en una llar Mercedària? S'atenen homes de totes les edats i se'ls ensenya a conviure en llibertat, a buscar feina, que són els pilars per a rehabilitar-se i ajudar-los a integrar-se en la societat. A la llar es viu i es conviu amb presos, en el dia a dia, en permisos de cap de setmana, etc.

Actualment no hi ha rehabilitació a les presons. Comptem amb 76 capellans de tota Espanya reunits, amb quatre polítics, i que no tenen ni idea de què és el que passa a les presons. Els polítics aposten per la presó permanent revisable en casos de mort, segrestos d'infants, violència domèstica, violadors, etc. El problema és que se'ls fica a la presó i als 25 anys se'ls farà quan revisió per veure si segueix en presó o no. I està demostrat que després de 15 anys de privació de llibertat la persona ja no és la mateixa. No hi ha restauració, rehabilitació i restitució i, per tant, reinserció en la societat.

El clima de violència a la presó:
S'ha de demanar permís per a tot. Imagineu-vos: una persona de 40/50 anys ha de demanat una instància o petició, per demanar qualsevol cosa i la resposta li arriba passades 24h.
La contaminació acústica: el soroll, els micròfons a totes hores, les intèrfons, etc.
Hi ha molt maltracte psicològic constantment, però per sort s'ha depurat molt el maltracte físic, hi ha "partes" farcits de mentida, cel·les d'aïllament (22h al dia sense poder parlar amb ningú i només poden sortir 2h al dia durant 14 dies). Activitats programades per fer amb els presos: joc de preguntes i respostes, temes de bíblia i també actualitat.