Logo

Actualitat

Josep Otón pronuncia la lliçó inaugural del curs 2018-2019 de l’ISCREB amb el títol Un Déu transparent?

Redacció Iscreb - General

Josep Oton, Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament secundari i professor de l’ISCREB des de l’any 2002 ha pronunciat la lliçó inaugural del curs 2018-2019 de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), en un acte que s'ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, sota el títol Un Déu transparent?

Josep Otón ha parlat de la transparència relacionada amb el misteri i com a signe de temps. “Tal vegada, plantejar si Déu és o no transparent, pugui ser una gosadia. O bé un intent legítim de parlar de la fe en un llenguatge plausible per al nostre temps”. “Tenint en compte la historia de l’art, la filosofia, la teologia i l’experiència quotidiana és possible bastir un relat cristià que encaixi amb l’actual preocupació per la transparència, en sintonia amb els signes del temps”. També ha reflexionat sobre el terme Transparència a qui ha assignat un significat obvi i unívoc. “Es pot aplicar el qualificatiu de transparent a quelcom clar, evident, que es comprèn sens dubte i al seu torn té un sentit metafòric i tota metàfora és una forma de transparència, una idea que insinua una altra.”

Ha descrit la societat que ha erigit la transparència com un valor que la identifica, sobre la seva utopia, distòpies i postmodernitat: “La transparència passa a ser un concepte ambigu que tant ens remet als ideals democràtics d’honestedat i honradesa, com al control dels individus per la major disponibilitat de les seves dades personals i la reducció del seu espai de privacitat. Ells mateixos, però, en són els còmplices de deixar-se arrossegar per la deducció de l’exhibicionisme mediàtic, de l’exposició pública.”

Tot seguit, ha emmarcat el concepte de transparència i el temps en el que es situa el terme, el professor també ha fet reflexionar a l’audiència sobre la transparència dins de l’àmbit religiós: “l’èmfasi en la transparència de la societat actual sembla no trobar ressò en el territori del sagrat. Les religions es resisteixen a l’escrutini públic”. Sobre aquest escenari, ha desenvolupat la idea d’un Déu opac, d’una transparència dessacralitzadora, i d’una transparència tofànica: “la transparència és una presència que percebem com a absència. És el paradigma de l’invisible, de la sublimitat de la dimensió espiritual. Les seves característiques físiques evoquen la subtilitat, la immaterialitat, la intangibilitat. Expressa l’anhel de desmaterialització i també simbolitza la sinceritat, autenticitat i puresa. Tenint en compte aquest punt de vista, no és d’estranyar que a les fonts bíbliques puguem trobar, a més de referències a l’opacitat de Déu, fragments que atorguen a la transparència un sentit espiritual i transcendent.”

Hi ha hagut temps per pensar sobre la transparència relacionada amb l’espiritualitat, senyalant la transparència interior, la transparència evangèlica i la reveladora, la transparència sota la forma de lent, d’aparador, de vel i gelosia. “Si bé Déu, entès com a misteri, no pot ser, per definició transparent, l’individu en la mesura que assumeix la pròpia transparència, pot albirar el sentit últim de la realitat, la seva transcendència. Aleshores, està en disposició de trobar-se amb l’absolut, perquè Déu sigui en ell, en certa mesura, més transparent.”

Josep Oton és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en el pensament de la filòsofa francesa Simone Weil. És catedràtic d’ensenyament secundari. Professor de l’ISCREB des de l’any 2002. Ha impartit les següents assignatures: Història de l’espiritualitat, Bíblia i interioritat, Història de l’Església I i II, i Noves religiositats. Ha publicat Vigías del abismo. Experiencia mística y pensamiento contemporáneo; La interioridad: un paradigma emergenteSimone Weil: el silenci de DéuHistòries i personatges. Un recorregut per la BíbliaSimone Weil: experiència i compromísHistòries i personatges. Un recorregut per la BíbliaEl reencantament postmodern. Ha obtingut els premis Serrat i Moret, Joan Profitós, Càtedra Victoriano Muñoz (UPC), Assaig bíblic i Joan Maragall.

----

El director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), Ramon Batlle, ha anunciat canvis en l’equip de l’Iscreb, i noves iniciatives pedagògiques que s’inspiren en la Constitució apostòlica Veritatis Gaudium que el Papa Francesc. “Aquest text s’esdevé la noma orientadora per a les institucions acadèmiques eclesiàstiques. En ella, el sant Pare ens esperona a què els estudis eclesiàstics rebin la renovació sàvia i valenta que es requereix per una transformació missionera d’una església en sortida”

Durant el curs 2017-2018, el centre ha comptat amb un total de 827 alumnes. Aquesta xifra és la resultant de la suma dels 130 alumnes presencials, 478 alumnes virtuals, i 233 alumnes dels cursos d’extensió universitària.

A l’ISCREB continua havent-hi un perfil majoritari de dones, tant en la versió virtual (55% dones, 45% homes) com en la presencial (53% dones, 47% homes). Entre les franges d’edat destaca el segment de més de 55 anys en l’opció presencial (61,7%), i entre 44-55 anys a la virtual (35,6%). La minoria queda per aquells que tenen menys de 30 anys: representen el 4% dels presencials, i el 24% dels virtuals.

Si observem la formació, trobem que el 85% té estudis universitaris.. D’aquí es dedueix que molts s’inscriuen per complementar la seva formació, reforçar la seva professió, o per canviar de sector en el món laboral.

A l’acte també es lliuraran els diplomes de diplomat i de llicenciat en Ciències Religioses corresponents al curs 2017-2018.

Podeu llegir els parlaments de l'acte a aquest enllaç.