Logo

Actualitat

Jesús en les religions, com a element pel diàleg interreligiós

Xavier Padilla, alumne de l'Iscreb - General

Si Déu és U, perquè hi ha diverses religions? Si només una d’elles és verdadera, com es que totes poden reivindicar simultàniament aquesta exclusivitat? Si totes elles són camins per arribar a Déu, cóm és que no és possible una aproximació religiosa única al misteri? Si, pels cristians, Jesús és l’únic Salvador universal, com és que les religions no poden creure en Ell? Si l’Esperit de Jesús suscita actors dintre i fora de l’Església que desposseeixen al mal del seu domini, quina necessitat hi ha de la seva mediació humana? Si l’Església no és la única seu de l’Esperit, en què es basa per dir que ha rebut la plenitud dels mitjans de salvació? Si les altres religions són mitjanceres de salvació, quina relació hi ha entre elles i amb la Església? Si el vincle entre les religions està ocult, com es podrà accedir a la totalitat? Si la història prossegueix, després de Jesús, amb el seu curs ambigu, en què consisteix la seva obra salvadora?

Aquestes són les qüestions que bateguen en les pàgines d’aquest treball i a les quals es tracta de donar resposta. Per abordar-les es parteix d’una premissa: si Jesús s’ha convertit en motiu de divisió entre les religions, el diàleg interreligiós no es pot limitar a cercar el que és compartit entre elles, sinó que ha de considerar, també, allò que les separa. Per aquest motiu, el treball dedica el seu primer capítol a presentar la figura de Jesús a partir dels predicats amb els que els seus seguidors han confessat la seva unicitat. A continuació, s’endinsa en cada una de les principals religions (judaisme, islam, hinduisme i budisme) per tractar de comprendre els motius pels quals aquestes no poden creure en ella.

El treball aporta elements que permeten comprendre la història de les religions com a obra de l’Esperit que, malgrat la limitació de les concepcions filosòfiques amb les que s’expressen, sosté la defensa de la vida i la lluita contra el mal. Història en la que, arribat el moment precís, Jesús, com a vencedor del mal, obre pas definitiu a una vida nova. El capítol de conclusions mostra com, a la vista de la persistència de la divisió religiosa, l’Església ha hagut de repensar el seu paper de mitjancera de la salvació, posant en el centre de la seva missió l’acollida de les altres religions. La teologia dels fragments de Christian Duquoc i la seva metàfora de la simfonia diferida aporten claus d’interpretació al problema no resolt de la unitat religiosa.

Llegir tesina completa