Logo

Actualitat

El pessebre sota l’escala

Núria Caum - General

I, com cada any, la pregunta obligada: on fem el pessebre?

—l’any passat el vam posar al rebedor, però, amb el nou moble, pot ser una mica difícil... O, si no, el podem fer a la taula rodona, encara que l’ocupi tota i ens tregui espai...

La mare, al final, trobà la solució...

—El podríem fer sota l’escala. Posem unes capses i a sobre la fusta que tenim al terrat i així quedarà una mica aixecat.

El dia abans de Nadal, ens vam posar a la feina: cobrir les parets de paper fi amb estrelletes blanques, fer els diferents nivells, col·locar la molsa, els arbres, el suro... Maria, passejant-se per allà observant com anaven «les obres» i totes les figuretes intuint que aviat serien alliberades de la capsa de sabates.

Els llums van tornar a brillar, i els pastors es col·locaren al davant del foc esperant que l’àngel vingués, doncs cada any els feia una visita.

Tots a punt: la senyora amb el be; el senyor amb el menjar al cap, de camí cap a la cova; el pont sobre el riu; la senyora rentant la roba a una hora tan intempestiva com les dotze de la nit; el bou i la mula, al fons de la cova; darrere, Josep, Maria, i el nen? El nen amagat al menjador perquè encara no era el dia de Nadal.

Després de la missa del gall, va aparèixer el nen a la menjadora i, als seus peus, una figureta petita amb un xai al costat i uns ulls esbatanats que probablement són de qui viu més el misteri de Nadal.

I els reis? Els reis, ai els reis! Van voler fer una ruta turística pel menjador abans d’anar a la cova, atès que si no, haurien arribat més d’hora... Les distàncies, sota l’escala, ja se sap, són curtes...

El pessebre sota l’escala. Els homes i les dones passen, pugen i baixen, celebren el Nadal, desgasten l’escala de tant pujar i baixar, i no s’adonen que sota l’escala, hi ha instal·lat el pessebre. Sí, sota l’escala, en un racó de la casa; allà on, a part d’alguna planta, no s’hi posa res.

El pessebre no ha anat a grans cases ni palaus; s’ha instal·lat a sota l’escala del món, entre els pobres, els que no tenen res, els oblidats, els oprimits... i a tots s’anuncia que Déu s’ha fet present entre nosaltres, en Jesús de Natzaret, i esdevé parcial als ulls dels homes i dones a favor dels més pobres. I nosaltres, hem de saber aturar-nos al peu de l’escala i mirar allà sota, on normalment no es mira, al lloc més oblidat de la casa, perquè segur que allà trobarem Déu.