Logo

Actualitat

Ecologia en Santa Clara d’Assís

Rita Maria Da Paixao OSC - General

Aquest treball de recerca «Ecologia en Santa Clara d’Assís, relació-comunió amb tota la Creació» és un camp d’investigació des de l’ecologia integral que resta obert a noves investigacions i a nous temes, com pot ser l’ecofeminisme.

Santa Clara d’Assís (1193-1253) és una de les figures femenines més grans de la història, l’única dóna que va escriure una Regla, una Regla escrita per una dona i per dones, encara que ha restat oculta durant vuit segles. Clara d’Assís no parla directament del tema ecològic i és molt difícil trobar referències de reflexió o estudis en relació a aquest tema. Pot semblar una tasca atrevida, però val la pena. Fent una lectura acurada i atenta des d’una perspectiva ecològica de la seva vida i dels seus escrits, podem descobrir petites espurnes lluminoses que revelen una profunda sensibilitat ecològica que poden oferir, a la persona d’avui, reptes provocatius amarats de tendresa i de simplicitat evangèliques.

L’objectiu d’aquest treball es veure com santa Clara d’Assís visqué, ensenyà i transmeté la seva Forma de Vida, que no és res més que una forma de viure la comunió i la fraternitat des d’una ecoprofunditat reflectida en les relacions amb tot allò creat, amb l’obra de Déu. I des d’aquesta perspectiva, intentar descobrir el que pot aportar a l’ecologia franciscana i a l’ecologia actual la seva forma de ser i estar en el món. 

Clara d’Assís va viure amb profunditat i a l’hora amb simplicitat una vida senzilla, simplement amb allò necessari. Gaudeix amb el que té, no s’apropia res, comparteix amb els més pobres. La simplicitat és garant de sostenibilitat del nostre planeta, ric en energies i recursos, però a l’hora limitat. La simplicitat ens desperta a un viure d’acord amb les necessitats bàsiques.

Clara ens invita a fer la revolució de la sostenibilitat, a viure un estil de vida ecològicament sostenible fonamentada en les relacions de cooperació en totes les activitats, en tots els moments i amb tots els éssers creats per Déu, Pare de les Misericòrdies. Així tot es transforma en manifestació del Creador i tot pot transformar-se en oració davant el Creador. Santa Clara exhortava les germanes «a lloar Déu cada vegada que veiessin arbres bells, florits i frondosos; i volia que fessin el mateix en veure els homes/dones i les altres creatures, a fi que Déu fos lloat en tot i per tot» (ProCl 14,9).

Així com parlem de carisma franciscà-clarià o espiritualitat franciscana- clariana, m’atreveixo a dir que també es pot dir des d’ara ecologia franciscana-clariana. 


Llegeix aquí la tesina completa