Logo

Actualitat

Comentari de llibre Ecologia integral i supervivència

Josep Maria Mallarach - General

Amb Dr. Antoni Matabosch, ens vàrem conèixer, fa més de deu anys, en una sessió del Grup de Treball Estable de les Religions de Catalunya i des d’aleshores hem coincidit, bé sigui personalment o en publicacions, en diverses ocasions. La darrera, el passat 27 de novembre, en una jornada organitzada per la DG d’Afers Religiosos sobre tradicions espirituals i sostenibilitat, en la qual el Dr. Matabosch va pronunciar la ponència inicial amb el títol de «Religió, ecologia i espiritualitat. Una oportunitat de diàleg per a la sostenibilitat». En acabar, em va sorprendre demanant-me si podia acompanyar-lo a presentar aquest llibre a l’Ateneu Barcelonès i em va plaure acceptar, perquè n’estem faltats d'obres com aquesta.

 

Em va sorprendre, perquè qui us parla no ve el camp de la teologia ni de la filosofia, sinó de les ciències naturals, aplicades a la conservació del patrimoni natural, sobretot en espais naturals sagrats. I si m’he interessat per la dimensió filosòfica, cosmològica i espiritual de la crisi ecològica ha estat a partir de l’evidència que calia buscar respostes fora del paradigma materialista i tecnocràtic que ha causat la crisi en la qual ens enfonsem. Això em va dur a interessar-me, des de fa anys, en l’espiritualitat ecològica, l’ecosofia i també el terme que va escollir l’autor per titular el llibre que presentem, l’ecologia integral.

 

Ara bé, al costat d’aquest terme tan atractiu i que agrada a tothom, el Dr. Matabosch va tenir el coratge de posar-hi un altre, que li fa de contrapunt: supervivència. Un mot que potser sorprendrà algú dels qui saben com n'és de mesurat en l'ús dels mots l'autor d'aquest llibre. Però no hi ha cap exageració, perquè resulta que la crisi ecològica global confronta a tota la humanitat, per primera vegada a la història, amb la supervivència, no la d’una nació o d’un imperi, sinó la d’una civilització materialista tecnocràtica occidental, que ha estès els seus tentacles per quasi tot el món. 

 

El fet d’unir ecologia integral amb supervivència confereix, al títol del llibre un aire esperançador, atès que l’ecologia integral, amb tot allò que comporta -començant per la conversió ecològica- és clau per a la supervivència de la humanitat, o si més no per una gran part d’ella, confrontats com estem a uns reptes d’una gravetat inèdita, deguts a l’explotació irresponsable a què una part de la humanitat ha sotmès a la nostra mare terra. Una explotació cada vegada més intensa, que ha desfermat unes tendències ambientals, polítiques, socials i econòmiques insostenibles, que ja desborden la capacitat d’autorregulació de la Terra. Les múltiples crisis simultànies que vivim ho palesen. I el cristianisme, com les altres grans tradicions religioses de la humanitat, es veu obligat a donar-hi respostes. Perquè, com reitera l’encíclica 'Laudato si' del Papa Francesc, la justícia social i ambiental són dues cares de la mateixa moneda, i és impossible assolir-ne una sense l’altra.

 

El llibre que avui presentem és un recull, una síntesi i una certa ampliació d'un conjunt d’escrits i reflexions que l’autor havia fet sobre la temàtica ecològica, en diàleg amb la justícia i la pau, quan va dirigir un seminari sobre “Justícia, pau i integritat de la creació” l’any 1991, és a dir, un any abans de la primera Cimera de la Terra.

 

El llibre s’organitza en 7 capítols:  1. Què passa a la terra i com hi hem arribat, que cobreix des del teocentrisme medieval fins a l’antropocentrisme modern, i comenta breument on som. 2. Crisi de la ideologia del progrés, on critica aquesta ideologia sorgida de l’Europa occidental moderna, de bracet amb el positivisme i materialisme. 3. Crítiques des de l’ecologisme actual, tant a l’època moderna com al cristianisme (el capítol més breu de tots). Segueixen els capítols 4 i 5, més extensos: el 4at, dedicat a les reflexions de les esglésies cristianes sobre l’ecologia i el 5è. on exposa el projecte “Justícia, pau i integritat de la creació”. Aquests capítols crec que poden sorprendre als lectors interessats pel medi ambient i l’ecologia, perquè exposa que a l’any 1983, nou anys abans de la Cimera de Rio de Janeiro, el Consell Mundial d’Esglésies (la principal organització mundial ecumènica cristiana, fundada l’any 1948) denunciava tots els temes que 40 anys més tard ens omplen les capçaleres dels noticiaris. Vist amb perspectiva, el caràcter profètic dels posicionaments, les denúncies i les propostes fetes pel CME resulta impressionant i innegable. Però caldria reflexionar com és que, col·lectivament, aquestes esglésies cristianes van ser incapaces de corregir les tendències insostenibles d’aquells països del món on són més influents, perquè el fet innegable és que han seguit empitjorant, any rere any, des d’aleshores, tant si el país era majoritàriament cristià com si no ho era.

 

 

En el capítol 6è, de caràcter teològic, potser el més dens, exposa dos models de concepció del món com a creació de Déu: l'històrico-salvífic i el metafísicoracional, amb una història sinòptica del tractament de la creació, des dels pares de l'església fins el mon dessacralitzat contemporani. El capítol 7è ofereix la síntesi, que l'autor anomena "la saviesa cristiana sobre creació i ecologia" Abasta 8 apartats molt concisos, que parteixen de l'ecologia i desemboquen en la conversió ecològica integral, que l'autor considera una nova espiritualitat. Segueix un interesant annex de Pregàries i Poesies, des del Papa Francesc, o Sant Joan de la Creu fins a David Jou, i una bibliografia escollida i comentada, organitzada en tres seccions molt pràctiques: 1. Obres breus i clares amb visió de conjunt -on trobem l’escassa bibliografia relacionada amb aquesta temàtica que tenim en llengua catalana; 2. Comentari ampli a la Laudato si'; 3. Estudis rigorosos al voltant de la temàtica ecològica.

 

Voldria destacar quatre qualitats del llibre: Primera, la concisió, no hi ha mots sobrers; és escrit en una prosa directa, sense eufemismes Segona, és una obra divulgativa, redactada per un docent que es vol fer entendre, amb un llenguatge clar. Tercera, té un plantejament comprensiu. I quarta, és esperançador, en el sentit que anima el lector reflexiu a vèncer la por a canviar d’estil de vida. El llibre acaba amb una breu invitació a la conversió ecològica que elaborada en una cita de la Laudato si'.

 

De fet, el llibre «Ecologia integral i supervivència» es pot veure com un comentari a l’encíclica Laudato si, com ho són «Ecologia integral», coordinat per Francesc Torralba, o «Àngels i Robots», de Jordi Pigem. Fins ara, l'encíclica Laudato si' -promulgada fa cinc anys- ha tingut menys ressò del que molts esperàvem en les instàncies eclesials catòliques...però crec que, a mida que la crisi ecològica ens afecti més directament, s’escoltarà més i més, perquè el seu missatge profètic serà cada vegada més rellevant a les nostres vides en aquest món. A la vista d’aquests reptes, no sé si seria agosarat convidar a l’autor a desenvolupar, en un llibre complementari a aquest, la part dedicada a la conversió ecològica.

 

 

Ho apunto perquè crec que convé animar al canvi, fent propostes i donant directrius concretes no sols as fidels en general, sinó a les organitzacions eclesials, des de les parròquies als centres docents, des dels hospitals a les llars d’infants o d’ancians, perquè tots estem cridats a la conversió ecològica, i tots hi hem de respondre, si volem ser fidels als valors més profunds de la nostra fe. En aquest sentit, crec que aquest llibre podrà interessar, en particular, a la xarxa de parròquies ecosolidàries, que Cristianisme i Justícia impulsa des de fa uns mesos, i que és un motiu més d’esperança. Fent xarxa, col·laborant i encoratjant-nos mútuament a fer el bé, podrem impulsar unes transformacions que seriem incapaços de fer aïllats. La comunitat, la parròquia, l’escola, la residència, la universitat, poden donar respostes que les persones soles mai no podríem, i poden ajudar a que les famílies s'hi impliquin molt més.

 

 

Com que el llibre no fa propostes pràctiques, aprofito l'avinentesa per fer-ne una: En les dades de transparència de les organitzacions eclesials, seria desitjable donar a conèixer, honestament, l'evolució de les dades de l’impacte socioecològic, amb indicadors clars i entenedors que ajudessin a entendre’l, unit, naturalment, amb el compromís ferm de reduir els impactes negatius. Ens ajudaria a tots a fer-nos més conscients i responsables. I crec que l'1 de setembre, diada a la qual som cridats a pregar per la creació, seria un dia òptim per fer balanç de les millores assolides l’any anterior i fer propostes d’esmena per l’any vinent, amb sinceritat, fermesa i esperança.

 

 

Faig meu del desig final del sobri pròleg del cardenal Omella al llibre que presentem, de que la seva lectura «ens ajudi a prendre consciència de la nostra responsabilitat envers la creació que ens ha estat confiada per Déu» . La ‘presa de consciència’ i la ‘responsabilitat’ són les claus del canvi, certament. Perquè és la inconsciència consumista la que ens fa irresponsables. I voldria afegir: assumir la responsabilitat del testimoni d’una conversió ecològica que doni lloc a un estil de vida més coherent i feliç, que combini, com bé diu el cardenal, «accions immediates i compromisos a llarg termini».