Logo

Actualitat

Bona festa de la Pentecosta

Lluís Agustí, professor de l'Iscreb - General

La festa de Pentecosta és coneguda popularment com a Pasqua granada. Els primers fruits de la mort i resurrecció de Jesús es manifesten amb el do de l’Esperit als deixebles.

La primera lectura de la litúrgia del dia ens parla de l’Esperit amb símbols de la natura: vent i foc. També ens parla d’un so com si “es girés una ventada violenta”. L’Antic Testament, en el llibre del Gènesi, en el relat de la creació,  se’ns diu que “l’Esperit de Déu planava sobre les aigües”. És l’Esperit que dona vida. 

Què seria de la comunitat cristiana sense aquest so, aquest vent, aquest foc, aquesta vida? Què seria d’un veler sense la força del vent? Què seria de la persona humana sense aquesta energia interior? 

El vent que empeny la barca de la comunitat cristiana i el foc de l'amor de Déu que omple el cor del qui creu: “Omplí tota la casa on es trobaven asseguts”. Fixem-nos en la postura del cos: “asseguts”. En actitud de pregària, d'escolta, d'acollida.

 

El llibre dels Fets també ens recorda un fet significatiu: “Durant la celebració de la Pentecosta es trobaven TOTS JUNTS”. No significa estar un al costat de l'altre físicament, que ja és un primer pas en les relacions humanes. Trobar-se junts és un do de l’Esperit. La comunió és un regal de l’Esperit. La fraternitat és un fruit de l’Esperit. L’Església neix de l’Esperit.

El fet de trobar-nos junts significa ser constructors de ponts i destructors de fronteres. I avui les fronteres no són els rius, els mars o les muntanyes. Avui són els murs de reixes i ganivets tallants, d'armes de mort. Són els murs de l'egoisme, els murs de les ideologies, els murs del no-diàleg... Som cridats a ser instruments de l’Esperit.

Quan la gent sentí aquell so,  hi anà i quedaren desconcertats, estranyats i fora de si. El canvi que es produí en el cor dels deixebles fou radical. Com a resultat d'aquesta plenitud en l’Esperit comencen a estimar a tothom: “tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües”. La lectura dels Fets parla de  medes, elamites, habitants de Mesopotàmia... La Comunitat de deixebles vivia la globalitat. L’Esperit de Déu és per a tots, fins i tot per als pagans (Ac 10, 45).

L’Esperit de Déu el trobem enmig del món, en la nostra vida, en l’Església, en la creació, en la història humana. En Ell ens movem, vivim i som. Vine, oh Esperit Sant i omple els nostres cors dels teus dons.

BONA FESTA DE LA PENTECOSTA.