Logo

Actualitat

Un Nadal amb Miquees

Rosa Maria Boixareu - General

 

“Llavors la resta dels de Jacob  serà, enmig de molts pobles, 
     com la rosada que ve del Senyor o el ploviscó que rega l’herba, 
     que no esperen res de cap home ni es refien dels mortals”. 

Mi 5,6

 

Som a finals del segle VIII aC, en temps del rei Ezequies, a pocs kilòmetres de  Jerusalem on ens trobem amb Miquees a Moreset un petit llogarret de la fèrtil plana de Sefela. No entro en temes de critica de la investigació bíblica, agafo el llibre tal i com ens ha arribat i en dissecciono algun tema d’acord amb el temps del Nadal amb la pretensió de descobrir-hi una part del misteri que l’acompanya.

El profetisme és la consciència critica d’Israel: social i religiosa. De l’Israel que té el seu fonament i la seva essència en l’oferta-acceptació de l’Aliança. Dit d’altra manera, Israel és perquè el seu Déu (Jahvè) l’ha triat i la comunitat ha acceptat l’ordenació d’aquesta tria: el Profeta “recorda” que la raó d’existir d’Israel està en Jahvè, no en la monarquia ni en les conquestes. Per cert, una comunitat heterogènia (els hebreus sinaítics) que s’aplega i es va formant a mesura que avança en el temps històric i biogràfic, en el temps col·lectiu i personal. Temps d’Advent (de retorn) i de Nadal (quan la nit es fa dia).

Del llibre de Miquees em fixo en el retret i en la promesa (ni de bon tros s’exhaureix aquí!). Condemna severa dels desordres socials amb un dabar ple d’esperança, amb fortes exigències ètiques, en un segle vuitè amenaçat (els assiris), desorientat (els falsos profetes), confós (canvis politics i socials), amb contrastos entre riquesa i pobresa, entre classes socials, entre perspectives i oportunitats. Un discurs molt crític amb les elits, molt lligat a la problemàtica social. Ben actual. ¿Avui, fan falta veus (actituds) profètiques que interpel·lin i orientin a les persones i a la societat?

Practicar la justícia, aliar-se amb la bondat, “comportar-se humilment amb el teu Déu” (6,8), aquesta pot ser la síntesi del comportament ètic dels hebreus que accepten l’oferta de l’elecció: “Llavors la resta dels de Jacob  serà, enmig de molts pobles,  com la rosada que ve del Senyor o el ploviscó que rega l’herba...”. Llavors, potser sí que enmig de la foscor es pot veure com neix el dia. Llavors sí que cal celebrar el Nadal.

Ah! per cert, bon Nadal!