Logo

Actualitat

Entrevista al professor Jòrdan Faugier Botifoll

- General

 1.- Quins objectius persegueix aquest curs monogràfic sobre ecologia? 

En l’Editorial del monogràfic que Qüestions de Vida Cristina (n.252) va dedicar a l’Ecologia es feia notar la importància cabdal de l’encíclica Laudato si’, del Papa Francesc. S’assenyalava que la conversió ecològica que proposa l’encíclica, neix d’una visió del món com a do i com a organisme viu, com una gran xarxa interconnectada i interdependent.

És una cosmovisió que emergeix de la noció teològica de la creació i, que es tradueix en una ecologia que no sols té com a horitzó de mira la relació harmònica i equilibrada amb els éssers vius (organismes, plantes i animals), sinó que integra també l’ecologia humana, és a dir, la relació justa i pacífica entre els membres de la nostra espècie. La custòdia de la casa comuna, la terra, és un deure que no es pot delegar. És una corresponsabilitat de tots els qui habitem aquest planeta. Tant de bo aquest curs a partir, d’una banda, de l’aprofundiment d’algunes claus bàsiques que apareixen en el monogràfic esmentat, i, d’altra banda, amb la guia i inspiració de la Laudato si’ i d’algunes iniciatives sostenibles que ja es desenvolupen des de fa temps a diversos indrets del món, ens ajudin a tots plegats a desvetllar aquesta espiritualitat ecològica.

Una espiritualitat que, en paraules del Papa Francesc, hauria d’activar valors com la sobrietat, l’austeritat, la gratitud i el sentit de comunió universal i fraternal amb totes les criatures.

2.- Quines persones es poden inscriure al curs? 

En principi és un curs obert a totes aquelles persones interessades en l’ecologia i l’espiritualitat. També està destinat als qui, com ens recordava el Papa Francesc, el dia 1 de setembre de 2016, en el missatge de la Jornada mundial de la pregària per la Cura de la Creació, vulguin renovar la seva adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la creació i, reforçar, alhora, un estil de vida profètic i contemplatiu que tracti amb cura els altres éssers vius.

Fet i fet, és un curs destinat a totes aquelles persones que tinguin consciència que tots hem d’estar units en demostrar misericòrdia amb la nostra casa comuna ‒la Terra‒ i donar ple valor al món en el qual vivim com a espai de compartir i de comunió. Tant de bo,“que el nostre sigui un temps que es recordi pel desvetllament d’una nova reverència davant la vida; per la ferma resolució d’aconseguir la sostenibilitat; per l’acceleració en la lluita per la justícia i la pau i per l’alegre celebració de la vida.” (Papa Francesc, Laudato si’, n. 207, cf. Carta de la Terra.)

3.- Per què es decideix fer un curs monogràfic sobre ecologia? 

L’Iscreb em va demanar fer aquest curs ja que vaig col·laborar en el monogràfic de Qüestions de Vida Cristina sobre Ecologia amb un article anomenat: “Ubuntu des de Solius”. Això no obstant, cal admetre que el tema de l’ecologia és un tema que cada dia esta més d’actualitat. Hi ha un creixent interès per part de moltes persones sobre temes com l’escalfament global, la reducció de la nostra petjada ecològica, com dur un estil de vida més sostenible, sobre la permacultura, les ciutats ens transició, el veganisme, l’ecocidi,  l’economia circular, la biocràcia, l’antropocè, la biofília, la sexta extinció massiva... etc.  

Així mateix, el fet que un Papa dediqués tota una Encíclica a la qüestió de l’ecologia va interpel·lar a moltes persones i va ser com un toc d’alerta que ens ha desvetllat a tots plegats i ens ha recordat que l’espiritualitat no està desconnectada del propi cos ni de la natura o de les realitats d’aquest món, sinó que es viu amb aquestes i en aquestes, en comunió amb tot el que ens envolta.” (Laudato si’, 216) Cal, per tant, que una espiritualitat per el compromís ecològic tingui sempre present aquesta comunió i afavoreixi una praxi coherent, creativa, transformadora i sostinguda.

En aquest sentit, penso que és molt important que en els Instituts de Ciències Religioses i Facultats de Teologia es fomenti i s’intenti aprofundir en aquesta conversió ecològica que ens demana el Papa Francesc. Sens dubte, el repte fonamental de l’Encíclica Laudato si’ és la conversió ecològica de cadascú de nosaltres i de l’Església.

4.- Com podem lluitar contra l'actual menysteniment del canvi climàtic? 

Val a dir que, malgrat puguin existir encara alguns sectors de la nostra societat que no es preocupin massa pel tema del canvi climàtic, també és important parar esment que existeix un clam de justícia ecològica, una exigència de donar a l’ésser humà i a la natura allò que els correspon per al seu desenvolupament i dignitat. Un clamor social que s’expressa en l’augment de moviments socials de perfil ecològic arreu del món, un clamor científic que s’expressa en l’argument unànime de la comunitat científica internacional: hi ha una realitat ecològica amenaçada per la conducta humana, que ha alterat l’ecosistema del qual depèn per la seva supervivència.

Pertot s’estén aquest clamor ètic que reclama adoptar noves formes de conducta que evitin el deteriorament social i ecològic que pateix la humanitat en el segle XXI. L’escalfament global, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la pèrdua de sòl productiu, la contaminació atmosfèrica i dels oceans, tenen com a causa el triomf a escala mundial d’un model econòmic de creixement insostenible, que genera desigualtat i pobresa.

Aquest model de desenvolupament té com a raó lògica l’acumulació, el creixement il·limitat i, en definitiva, la ruptura del metabolisme sociambiental. Al capdavall, com fa notar amb encert el mateix Papa Francesc: “La humanitat és cridada a prendre consciència de la necessitat de realitzar canvis d’estils de vida, de producció i de consum, per a combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o accentuen. [...] El canvi climàtic és un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels principals desafiaments actuals per a la humanitat. (Papa Francesc, Laudato si’, nn. 24.25)

 5.- Respectar el medi ambient és respectar l'obra de Déu?

 I tant que sí! Per això el Papa Francesc ens convida a pregar amb aquestes paraules: “Pare nostre que sou present en tot l’univers i en la més petita de les vostres criatures,  vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix, vesseu en nosaltres la força del vostre amor perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa. Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes sense fer mal a ningú.

Déu d’amor, mostreu-nos el nostre lloc en aquest món com a instruments del vostre afecte envers tots els éssers d’aquesta terra, perquè cap d’ells no és oblidat davant vostre. Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa, a contemplar admirats,a reconèixer que estem profundament units amb totes les criatures en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.” (Papa Francesc, Laudato si’, Fragment de l’oració final). D’altra banda, hauríem de tenir ben present que “Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres se’n meravellaven. En els diàlegs amb els seus deixebles, Jesús els invitava a reconèixer la relació paterna que Déu té amb totes les criatures, i els recordava amb una commovedora tendresa com cada una d’elles és important als seus ulls.” (Papa Francesc, Laudato si’, 96, 98).

Tant de bo, també nosaltres puguem viure en harmonia plena amb la creació! Coms ens recorda Vandana Shiva, hem construït masses murs de separació que ens fan viure la il·lusió que estem separats de la natura. Hem de fer les paus amb la Terra, demanar-li disculpes i comprometre’ns a tenir cura d’ella. La Terra ens està cridant per canviar les nostres maneres de fer. Som-hi, doncs! 

Jòrdan Faugier i Botifoll, 41 anys, de Ribes de Freser. Des de fa 14 anys és monjo cistercenc del Monestir de Santa Maria de Solius (Baix Empordà). Ha estudiat Ciències Religioses a l’Iscreb i Teologia Fonamental a l’Institut Borja de Sant Cugat. Enamorat del interser i de l’ubuntu de la Creació; de l’art i de l’esport; del marcòlic groc de la vall de Ribes i del marcòlic vermell de l’Ardenya; del Taga i del Puig de les Cols; dels roures i les alzines sureres; dels abellerols i de les mallerengues cuallargues; de les verdures, fruites i llavors que ens regala la nostra Mare Terra; de les persones de mirada transparent i somriure agraït obertes a la comunió universal i a una espiritualitat compromesa...; enamorat de l’Amor Etern de Déu!